Un matí esplèndid de tardor per caminar, descobrir plantes i també, per gaudir de bonics paisatges en bona companyia.
Com sempre la trobada puntual del matí a Castellterçol. Unes salutacions i una organització ràpida dels cotxes ens va dur a Castellcir, des d’allà vam baixar uns metres el camí de terra fins a Ca l’Antoja.
El vell castell que havia servit per defensar la vall de la riera de Castellcir era el punt de mira de tots quan vam començar l’excursió. Les nostres passes anaven cap amunt i les aigües que escoltàvem baixar, cap a la riera del Tenes. I les vam creuar, amb botes o sabatilles aquàtiques, peus nuus o bosses resistents. Després un sender que travessa boscos i una porteta situada al mig del camí ens va portar als peus del castell. Algunes parades van servir per descobrir uns fredolics solitaris i, també, els fruits silvestres d’algunes plantes, arbres i arbustos, molses i falgueres.
Vam passar una estona dins del castell descobrint les vistes panoràmiques de la zona, esmorzant i conversant animadament. També allà vam trobar i observar bé la Satureja calamintha (rementerola). Fora de la fortalesa i a sota mateix del penyal que li fa de base, vam veure aquest aspecte tan espectacular que mostra. I és que popularment és conegut com el Castell de la Popa perquè, des de baix, sembla talment que s’hagi edificat sobre la popa d’un vaixell.
Vam deixar enrere el castell i les seves llegendes per anar cap a la Sauva Negra. Seguint la nostra ruta vam descobrir i mirar la Calluna vulgaris (bruguerola) i l’Spiranthes spiralis. Un camí per dins del bosc ens va dur a la font sulfurosa de la Sauva. Allà, a prop, vam veure una Amatita pantherina, el bolet verinós de barret terrós i esporada blanca, anell ample i peu blanc. L’espessa fageda ens acollia i embolcallava amb totes les tonalitats de grocs i torrats. Quina meravella!!! Amb els faigs també una bona diversitat d’arbres caducifolis i les seves fulles que entapissaven els camins. Mentre seguíem el nostre itinerari per l’obaga, vam descobrir els fruits vermells del galzeran, ben crescuts, al centre de les seves tiges transformades en fulles i els del grèvol que, a més, regala unes boniques fulles punxoses.
Vam baixar pendents enfangats i caminant vam entendre que el topònim “Negra” es referia a la foscor natural d’aquest espai que desvetlla tranquil·litat i benestar. Abans de sortir vam trobar les restes d’una carbonera i vam imaginar aquells troncs de llenya en forma de con i coberts d’una capa ben gruixuda de terra amb la xemeneia i els respiradors a la base. I quan la claror del dia assolellat ens ensenyava la sortida de la Sauva Negra vam descobrir la fondària d’una poua de glaç i vam recordar la Poua de la Ginebreda de Castellterçol, restaurada i que forma part del projecte Ecomuseu. Parlàvem contents quan un estol de voltors planejava i sortia, també, de la Sauva Negra.
Després de travessar dues vegades la riera ja de manera experta, i de caminar amb la sensació d’haver gaudit un matí esplèndid, vam arribar al lloc on havíem aparcat els cotxes.
Fins la propera !!!