El divendres 6 de març vàrem organitzar una sortida botànica amb el títol de “Passejada per descobrir la joia botànica de Montjuïc”, conduïts per la Montserrat Enrich, periodista, autora d’una sèrie de llibres sobre botànica i molts articles de divulgació dels mateixos temes, sòcia de FC i ben coneguda pel seu bloc de “Gastronomia Salvatge”.
Volíem conèixer l’Smyrnium olusatrum, de la família de les umbel·líferes. Es tracta d’una planta herbàcia biennal, d’una alçada entre 0’50 i 1 m, que creix en colònies en sòls nitrogenats, en zones ombrívoles i clima no massa fred. El recorregut pels voltants de l’estadi i del Jardi Botànic ens va permetre veure, tant en llocs assolellats com en zones d’ombra , plantes nascudes el primer any i d’altres, la gran majoria, en el segon any, en tot el seu esplendor. En observar-les de prop, criden l’atenció els sèssils inserits a la tija mitjançant una bràctea molt característica amb vetes de color marró. Es tracta d’una planta coneguda des de molt antic. Grecs i romans li varen donar nom i ja en el receptari d’Apici formà part de fórmules culinàries. Va ser coneguda i utilitzada durant els segles VIII i IX. En català se la coneix com aleixandri, però va deixar de ser utilitzada cap el 1800 per la competència amb la moda de l’api i se’n va anar perdent l’ús culinari que havia sigut molt important fins aquella època. També es va confondre amb l’angèlica i en alguns tractats antics se la coneix com l’angèlica de Montjuïc .
En el recorregut vàrem apreciar també diferents plantes com alfals (Medicago sativa L.), fonoll (Foeniculum vulgare), albó blanc (Asphodelus albus M.), melcoratge (Mercurialis annua L.), lletsó (Sonchus oleraceus), plantatge (Plantago lanceolata L., Plantago media L., Plantago major L.), agrella (Oxalis acetosella L.), pimpinella (Sanguisorba minor Scop.), cosconilla (Reichardia picroides), malva (Malva sylvestris), ravenissa (Diplotaxis erucoides L.), vinagrella (Rumex acetosa L.), borratja (Borago officinalis L.) i coniza (Conyza bonariensis L.). Per a cadascuna es van assenyalar les que eren comestibles i les seves propietats nutritives.
Vàrem finalitzar el recorregut amb un pica-pica a base d’aleixandri :
- Els tronxos, picats i mesclats amb formatge d'untar, els vam degustar amb torradetes.
- Les fulles de les plantes més joves, picades per fer una amanida amb olives trinxades, pebrot vermell i ametlla ratllada, acompanyades d'endívies.
- Lles flors, mesclades amb ricotta, farina d'ametlla i un rajolí d'oli d'oliva, amb torradetes.
Va ser tot un luxe de tarda, amb un final molt saborós.