El Grup Local del Moianès, el passat dia 13 de setembre, va dur a terme una sortida al torrent del Munt (Castellterçol). Els assistents relaten així l'agradable experiència viscuda.
Va ser la segona sortida que fèiem després del confinament!
El punt de trobada aviat es va animar i la colla dels 9 abans de començar les activitats vam seguir el protocol de seguretat i prevenció contra la Covid 19. Com que el termòmetre aprovava la temperatura de tots, tots vam fer la sortida. Encara que la mascareta tapava la meitat de les nostres cares, l’entusiasme i l’alegria de trobar-nos per passar una bona estona a l’aire lliure i aprenent de les plantes es reflectia en les mirades alegres. La distància física i la higienització amb el gel hidroalcohòlic també es van tenir en compte.
El dia es despertava de manera esplèndida.
Vam deixar els cotxes a prop de la cruïlla del torrent del Solà amb el torrent del Munt. Des d’aquell punt vam començar el passeig i també, el treball de camp.
La primera planta que ens va cridar l’atenció va ser un panical, Eryngium campestre, d’aquest vam observar els seus fruits.
Molt a prop l’aranyoner, Prunus spinosa, amb fulles i sense les flors blanques, deixava veure els aranyons esfèrics i les llargues punxes de la tija i de les branques. Al costat, el fonoll, Foeniculum vulgare, s’alçava amb les seves fines fulles i les umbel·les de floretes grogues. I a prop, vam observar les fulles de la part inferior d’una herba perenne, Bupleurum rigidum, perquè tenien una forma de limbe que recordava molt una orella de llebre, d’aquí el seu nom popular.
I la troballa del passeig, una espècie de la família de les orquidàcies, Spiranthes spiralis. Allà, en solitari, aquesta planta, les fulles de la qual estan disposades en roseta basal, creixia i feia una inflorescència de menudes flors blanques sèssils, disposades en espiral.
També vam observar les espigues terminals disposades de manera digitada, com dits, de la gramínia Dichanthium ischaemum i l’Origanum vulgare ja sec. De la bruguerola (Calluna vulgaris) vam mirar les seves fulles petites, abundants, disposades com escates i les inflorescències rosades que donaven força color al paisatge.
A un costat i a l’altre del camí ens aturàvem per fer una observació directa, real de la planta que despertava la nostra curiositat. Alguns quaderns de camp recollien les anotacions més interessants i moltes càmeres feien fotos dels detalls. Sempre amb companyonia fèiem de l’aprenentatge un projecte comú.
Vam veure la vara d’or (Solidago virgaurea) amb la seva tija vermellosa i el ramillets de flors grogues.
A més vam estudiar les fulles del pericó o herba de Sant Joan (Hypericum perforatum). Lanceolades, oposades, sèssils i de marge sencer, aquest amb glàndules negres. I vam observar com les pigues translúcides o les glàndules de l’oli essencial del limbe feien l’efecte de forats quan miràvem les fulles al trasllum. Alguns de nosaltres vam resseguir amb el dit, a l’anvers i al mig, un nervi molt prominent.
Després vam veure un arbust caducifoli de tija fistulosa, el xuclamel, Lonicera xylosteum, i algun exemplar de Dianthus seguieri que vam mirar amb la lupa per observar la corol·la sovint amb un cercle de pics més foscos i amb alguns pèls a la gorja.
No havíem fet la mitja volta per tornar als cotxes quan vam trobar ja en un indret més humit, una bonica planta perenne, l’escabiosa mossegada (Succisa pratensis) que vam contemplar.
Ben a prop d’uns joncs havien crescut les boniques inflorescències grogues de la Pulicaria dysenterica, amb el seu disc al centre farcit de moltes floretes petites i envoltades d’unes altres, les flors de raig. Entre aquestes flors compostes es podien veure les flors violetes, ben petites i bilabiades de l’alfàbrega salvatge o Satureja vulgaris.
I ja vam tornar als cotxes pel mateix camí perquè quedava una altra activitat, el taller!
Un nou taller d’estudi i determinació de plantes per ensenyar-nos les característiques de la família de les papilionàcies amb suports visuals i bones explicacions.
Fins la propera!