Era el 26 de gener quan ens vam retrobar alegrement i vam fer la primera sortida de l’any 2020. Vam aparcar els cotxes a la Plaça dels Estudis de Castellterçol. Des d’allà vam iniciar el passeig cap a la font.
El dia era clar i la fresca del matí es feia sentir de manera agradable.
De seguida ens vam aturar perquè la Cymbalaria muralis que abrigava el mur del carrer que baixava cap el camí que ens portaria a la font, ens va cridar l’atenció. De la picardia en vam observar les tiges fines, les fulles persistents i arrodonides i alguns peduncles coronats per flors menudes de color blau.
Molt a prop vam veure una altra herba anual que també s’enfilava per un mur. Les fulles peciolades, ovades i profundament inciso-dentades del Lamium hybridum mostraven unes bràctees brunenques més tendres i la corol·la bilabiada de les seves flors púrpura.
A la vora del camí vam veure les tiges herbàcies, les fulles lanceolades i de nervadura pinnada i algunes flors grogues del boixac de camp, de la Calendula arvensis, que ens va alegrar la mirada.
Les tiges dels esbarzers que el fred de l’hivern havia pintat ben negres també eren allà. Com les umbel·les adormides, tan tancades i seques, de la pastanaga borda. La forma de petits estels blancs de les flors que han donat nom al gènere Stellaria i les fulles lanceolades de marge sencer, oposades, sèssils i amb “pigues” translúcides plenes d’oli essencial de l’Herba de Sant Joan. Tot hi era acompanyant el passeig.
I encara no havíem descobert totes les sorpreses!
Il·lusionats esperàvem el sol del migdia.
Vam seguir caminant, ja faltava poc per arribar a la font quan vam descobrir ...
Tres espècies del gènere de plantes amb flor conegut com a Veronica! Creixien al marge del camí. Ben arrelades es deixaven veure i estudiar. Com si res, vam apreciar les semblances i les diferències de la Veronica hederifolia, de la Veronica polita i de la
Veronica persica. Quants detalls! Tot era extraordinari perquè aprofundíem i reflexionàvem reforçant el rigor, la precisió, l’exactitud. Quina gran lliçó!
Molt satisfets vam arribar a la Font del Prat del Pou.
Aquesta font que té almenys tres-cents anys de vida està situada sota el turó de Rosanes, enmig de boscos i horts. Hi vam ser una estoneta. És un lloc molt agradable que compta també amb tres grans taules de pedra i un llarg pedrís per seure. Des d’allà gaudíem del paisatge esplèndid amb unes vistes al poble, al castell i al massís del Montseny.
I van fer-nos la foto de grup.
La font és de raig i serveix l’aigua amb un broc gruixut de ferro. El brollador està protegit per una volta de mig punt. A dins, enganxats a la paret, hi ha dos bancs que creen un racó molt acollidor i fresc. A sobre el raig hi ha dues fornícules que serveixen per guardar les figures religioses que la gent acompanya amb petits rams de flors.
També hi ha una segona font més petita que brolla d’una altra deu diferent.
Abans de marxar vam mirar les flors d’un Corylus avellana sense fulles. Els aments que van començar a desenvolupar-se a final d’estiu encara creixien i de les flors femenines, sempre més tardanes i poc visibles, en destacaven els seus petits estils vermells.
Vam recollir mostres de plantes per estudiar-les després al taller. A les 12 h ja érem a la Sala de Lectura de Castellterçol on vam continuar l’estudi de les veròniques.
Eren les dues del migdia quan ens vam acomiadar amb l’ànim de veure’ns aviat.
Fins la propera!