Diumenge, 15 de desembre de 2019
La darrera sortida del 2019 que va fer la colla del Moianès va ser per la rodalia de la cova del Penitent i de la font de les Febres.
Ens vam trobar puntualment a Castellterçol i aviat vam arribar amb els cotxes fins al Pla Gaià. Des d’allà vam començar el passeig botànic.
El dia era fred i les estones de sol que vam tenir, les vam gaudir de debò.
Vam baixar una mica la carena de coll d’Ases cap a la pista i per aquell indret vam veure una bonica flor groga, la flor de la fam, que ens va sorprendre. Allà, sola, es deixava notar quan el temps de la floració de la Potentilla neumanniana va del mes de març al de setembre. Quin regal!
Alguns bolets que vam collir pel camí ens feien parlar de les millors receptes culinàries.
Sempre il·lusionats, vam deixar la pista per arribar a la bauma, l’abric rocós de la cova del Penitent, poc profunda i en la qual hi entra la claror. Aquest refugi que ara pot servir als muntanyencs, es troba a la cinglera de Salvatges, just a sota comença el torrent de la Font de la Teula, a la dreta. S’explica que en aquesta cova hi havia viscut un ermità, el popular Peret de les Monges que volia ser sant. El campaner de Castellterçol, Nasi Codina, li deia el sant viu, i el ferrer Lluís Burés explicava que “si algú ha d’anar al cel, solament hi aniria el Peret”.
Quan vam tornar al camí, les nostres mirades van anar cap a una pinassa Pinus nigra i un pi roig Pinus sylvestris que allà creixien, un a prop de l’altre, resistents al fred i mostrant-nos algunes semblances i algunes diferències. Vam veure el tronc dret i elevat dels dos i més fort de la pinassa i vam fer memòria de les fulles primes i punxegudes, unes d’un color verd intens, més llargues, i unes altres, les del pi d’escorça vermellosa, de color verd blavós, més petites.
Seguírem satisfets el passeig cap a la font de les Febres. El nom d’aquesta font prové dels efectes curatius de les seves aigües. La vam trobar i la vam veure ben envoltada dels pins i de les alzines centenàries que li fan ombra. També allà vam veure uns grèvols Ilex aquifolium masculins que malgrat no tenir els fruits vermells i brillants ens van evocar el Nadal que arribaria aviat.
Al voltant de la font, en un racó ombrívol i humit, vam observar els fruits carnosos i morats del pericó de sureda Hypericum androsaemum i les seves fulles sèssils, ovades i oposades. També vam mirar amb atenció la falguereta de cingle Asplenium fontanum, d’aquesta en vam veure les frondes, el pecíol de color castany a la seva part basal i verd viu al llarg de la làmina i els sorus que formaven una massa marronosa a la part de sota de les fulles tan ben dividides. La jonquina Juncus inflexus, tota ella, tija i fulles estriades, ens va interessar força i després de la sortida es va poder determinar com a tal gràcies a la col·laboració dels membres del GL- Moianès que van confirmar que la medul·la de la tija era septada.
En algun moment de la passejada vam fer memòria de l’incendi forestal de Sant Llorenç de Savall, el més important del 2003. Les flames van afectar les comarques del Vallès Occidental, Vallès Oriental i el Bages. Encara que han anat passant els anys, es poden veure en alguns llocs els troncs d’alguns arbres ennegrits. Quin greu!
Vam recollir mostres de plantes per estudiar-les després al taller. A les 12 h ja érem a la Sala de Lectura de Castellterçol on vam continuar l’estudi de les plantes compostes.
Com sempre vam gaudir de la bona companyia, de l’aprenentatge i de la generositat de la natura.
Fins la propera!