Sant Quirze ens va rebre amb els colors de la tardor. Els pollancres de la vora del riu Tenes ja engroguien les seves fulles aquell diumenge 3 de novembre.
Vam seguir el camí que vorejava el torrent de l’Espluga al llarg de la seva vall, cap a la bauma del mateix nom.
L’anada va transcórrer per la banda més meridional. Al principi el camí passava pràcticament al nivell del curs de l’aigua i ascendia a mida que anàvem avançant. Per això, a l’inici vam trobar espècies com Eupatorium cannabinum amb fruits, alguns plantatges i Cirsium monspessulanum sense flors ni fruits però reconeixible per les seves característiques fulles híspides. Les umbel·les blanques de la Pimpinella saxífraga i la flor lila de la Vicia sepium, combinades amb grogues asteràcies, donaven pinzellades de colors més vius.
En allunyar-nos de la humitat del torrent, anàvem trobant un altre tipus de vegetació pròpia d’indrets més càlids i secs: esparragueres, Clematis vitalba, peus de romaní florits i força d’aritjol, algun amb fruits.
Al cap del camí vam arribar a la bauma, un aixopluc natural que ja utilitzaven els nostres avantpassats fa uns 30.000 anys. Es tracta d’un abric de roca calcària, on les filtracions d’aigua han modelat formes capricioses.
Precisament aquestes característiques afavoreixen el creixement de diversos tipus de falgueres, algunes de les quals vam determinar posteriorment al taller. Destaca la població d’Adiantum capillus-veneris que ocupa un costat de la bauma. El mateix pel qual el torrent, quan la pluja l’ omple, salva el desnivell fins al fons de la vall creant una cortina d’aigua per davant de l’abric.
Vam tornar als cotxes per l’altra banda del torrent, un camí més curt i més ombrívol. El fred ens va fer apressar i a l’hora prevista vam iniciar el taller.
De totes les mostres que havíem recollit durant la sortida vam decidir estudiar i determinar els exemplars de falgueres.
Amb l’ajut de les claus dicotòmiques vam anar diferenciant-les: observant la disposició i la forma dels sorus, de les fulles... vam arribar a determinar-ne Asplenium trichomanes, Asplenium adiantum-nigrum, Polypodium vulgare subsp. vulgare i Ceterach officinarum o dauradella, la més diferent, amb el revers de les seves fulles atapeït d’esporangis i petites esquames amb reflexos daurats, d’aquí el seu nom.
Utilitzant la lupa binocular vam observar esporangis, els quals presentaven diferents graus d’obertura. Gràcies als augments de la lupa vam poder veure que disposaven d’un característic anell vertical de cèl·lules, les quals, en assecar-se, es contreien i en provocaven l’apertura, afavorint així l’alliberament de les espores.
Ens vam acomiadar tot comentant quins serien els reptes per als propers tallers: compostes? Gramínies? O, millor, alguna troballa inesperada...? Ho descobrirem a la propera sortida!