Primer per la carretera i després pels carrers del poble fins arribar a l’aparcament del Castell de Castellterçol, als afores del poble en direcció sud-est.
El passeig botànic va començar als peus del turonet on es troben les restes de la torre i de les muralles (segles XII al XIV), l’ermita de Sant Miquel restaurada recentment i les edificacions residencials del segle XVI i posteriors.
A prop de l’hivernacle i abans de seguir pel camí que hi ha a la vora del torrent es va fer una parada per observar la rementerola que després miraríem amb detall al taller. A més vam fitar els fruits de la vidalba (Clematis vitalba), proveïts de llargs plomalls i un rebrot de la vara d’or que ens va costar identificar.
Baixant pel costat del torrent vam trobar una vegetació més ombrívola. Quina fresqueta més bona! Per allà vam observar Populus nigra, Hypericum perforatum, Rubus ulmifolius, el malrubí negre (Ballota nigra) i, unes fulles i després una infructescència seca que va servir per identificar Rumex obtusifolius. Més endavant en un camp sense llaurar vam veure molt blet blanc (Chenopodium album).
Vam continuar endavant i al sortir de la vora del torrent vam adornar-nos que el tipus de vegetació havia canviat, teníem a la vista formacions vegetals pròpies de les regions mediterrànies. D’aquell indret són: Centaurea aspera subsp. aspera, Eryngium campestre, Genista scorpius subsp. scorpius, Ligustrum vulgare, Lonicera etrusca, Quercus coccifera subsp. coccifera
!Les onze! Calia acabar el recorregut circular de pressa per arribar puntualment a l’Espai de Lectura del poble.
En un tres i no res, arribàrem a la Poua de Can Revitllat, la seva cúpula ben feta i conservada destacant enmig del paisatge, ens va recordar una vegada més aquella economia rural que es basava en la comercialització de l’aigua gelada. Allà ens vam fer la foto de grup, ben retratada va quedar la satisfacció de tots. Al completar el recorregut de l’itinerari vam observar la sajolida i, ara si, la vara d’or (Solidago virgaurea subsp. virgaurea) ben florida.
El llistat complet de les plantes trobades durant aquesta sortida està publicat a la nostra web. Allà, també, es poden veure les que es van editar anteriorment. La mateixa pàgina mostra una estimació dels hàbitats visitats.
Abans de començar el taller, vam acordar i planificar les activitats que farà el GL-Moianès l’any 2027. Tot seguit ens vam preparar per estudiar i diferenciar els calzes de la sajolida, la rementerola i el malrubí negre, d’aquestes també es van observar altres caràcters i, finalment, es va escriure la fórmula floral que va ajudar a determinar a la Satureja montana.
Un matí més de bona companyia i d’aprenentatge i, una tarda per compartir unes fotos interessants i boniques i també, les respostes a un munt de dubtes botànics sorgits del treball de camp.
Els agraïments sincers també es van donar.
“Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora”
Fins la propera!