El dia 17 de maig vàrem fer una sortida botànica a la zona de contacte de la serra de l’Ordal amb la plana fluvial del Llobregat, partint de la localitat de Pallejà.
El lloc de trobada va ser l’estació dels FGC a Pallejà i d’allà vam començar a caminar travessant el poble fins a l’institut de secundària. L’itinerari va seguir fins a travessar la riera de les Rovires per la que baixava un cabal d’aigua suficient per haver-la de travessar amb compte de no relliscar.
En aquesta part de l’itinerari vam poder observar el mosaic de camps en feixes que pujaven des del Llobregat fins al vessant de la serra sota el Puig de l’Àliga. Vam determinar el transsepte que, en el seu moment de més explotació agropecuària, passava des de les hortes i fruiters de pinyol de la plana fluvial, als ametllers i cirerers de les terrasses superiors del riu. Més amunt, ja fora del regadiu, trobaríem els camps d’oliveres i garrofers en feixes de pedra seca per acabar en zones de plantació de pins (pi blanc) en antigues vinyes de coster. Hem descobert vestigis d’aquesta distribució de conreus, ara desapareguts entre feixes i, fins i tot, una antiga cabana de pedra seca, ara reconstruïda.
Actualment, les situacions de successió de la vegetació permeten observar com les brolles i formacions boscoses incipients, sovint sota un sostre esclarissat de pi blanc, tendents a l’alzinar potencial es presenten en moments diferents en funció de l’orientació i la potència del sòl i les alteracions humanes. Descobrir-ho ens ha suposat un repte interessant que hem analitzat en grup.
El camí ens ha portat fins al fondal de la riera on hem trobat la font de les Rovires, que dona nom a un espai prou singular en l’Àrea Metropolitana, per la seva frondositat entre oms i grans roures sota dels que han aparegut espècies d’espais humits i fins i tot de degotalls (falgueres i equisets).
La presència de gresos silicis vermells del triàsic (Buntsandstein) sota de les calcàries també triàsiques (Muschelkalk) expliquen la surgència d’aigua, en trobar-se l’aigua de pluja percolada per les calcàries amb els gresos impermeables, que provoquen l’aparició de fonts com la de les Rovires. Tot un món d’espècies dels fondals que trenquen el continu de brolles sota pins dels antics camps.
Al llarg del recorregut hem anat identificant espècies de què hem comentat la seva importància ecològica, el seu paper bioindicador en alguns casos i, en d’altres, les seves propietats medicinals o utilitzacions en l’àmbit rural en altres temps (la fusta dels lledoners, les flors del pericó, els fruits del garrofer).
Així hem anat alternant espais de colonització d’antics camps d’oliveres per herbassars i brolles, amb fragments d’alzinar en recuperació amb espècies significatives d’aquesta comunitat forestals, fins i tot amb exemplars de roures que donen nom a aquest fondal; i zones de brolles denses de llentiscle, romaní i altres espècies arbustives sota pins alts.
Hem acabat descobrint algunes espècies de bardissa i de vores de camins, ja arribant a les primeres cases del poble.
Un univers botànic a tocar de les poblacions metropolitanes, sovint desconegut pels seus veïns.