El punt local de la Ribera d’Ebre de Flora Catalana va organitzar el passat 28 de febrer una sortida botànica a la zona afectada pel gran incendi de 2019 entre Flix i la Palma d’Ebre, amb l’objectiu d’observar sobre el terreny com evoluciona la recuperació del paisatge cinc anys després del foc.
La jornada va començar a l’ermita del Remei, on es va contextualitzar l’abast de l’incendi —un dels més virulents de l’última dècada a Catalunya, amb més de 5.000 hectàrees cremades— i es van analitzar factors clau com el règim de pluges dels darrers anys i les actuacions de gestió forestal posteriors. En aquest primer punt, es va posar especial èmfasi en el paper fonamental del sòl, entès com un sistema viu, ric en microorganismes, imprescindible per a la regeneració de la vegetació.
Al llarg del recorregut, els participants van poder comprovar sobre el terreny les diferències entre les zones replantades i aquelles on la vegetació ha rebrotat de manera natural. En molts casos, es va constatar que la regeneració espontània presenta una major adaptació i vigor, fet que obre el debat sobre l’eficàcia de determinades intervencions humanes després d’un incendi.
L’itinerari va permetre també analitzar el comportament de diverses espècies mediterrànies davant el foc. Es van observar plantes capaces de rebrotar amb força, així com altres més vulnerables, i es va aprofundir en el cas del pi blanc, una espècie especialment adaptada als incendis. La intensitat del foc va emergir com un factor determinant a l’hora d’explicar les diferències en la recuperació del paisatge.
Ja al cor de la zona cremada, es va posar el focus en els processos invisibles que fan possible la regeneració: la xarxa de microorganismes del sòl —fongs, bacteris i micorrizes— que estableixen relacions essencials amb les plantes i en faciliten el creixement. Els participants van poder realitzar petites proves per conèixer l’estat del sòl i entendre’n la salut.
La sortida va evidenciar que la recuperació del paisatge després d’un incendi depèn, en gran mesura, dels processos naturals i de la vitalitat del sòl, més que no pas de les replantacions. En aquest sentit, es va destacar la gran capacitat de regeneració de la natura quan se li dona temps i condicions per actuar.
Més enllà del contingut científic, l’activitat va tenir també una dimensió emocional, en recórrer un espai que va patir greument els efectes del foc però que avui mostra, de manera clara, els signes d’una recuperació progressiva. Una experiència que combina coneixement, territori i consciència ambiental davant una realitat —la dels grans incendis forestals— cada vegada més present.