Ens trobem dissabte al matí per fer un itinerari pel Jardí Botànic Històric de Montjuïc, acompanyats de dos voluntaris experts: el Jordi Espuny i el Josep Soler. La passejada transcorre pels camins i recorreguts pensats per mostrar espècies singulars que s’han anat adaptant a la llum i a la ubicació del terreny.
El preàmbul històric es materialitza en les explicacions d’en Jordi i està recollit en el dossier que ens va passar per la caminada.
Es tracta d’un recorregut curt i accessible per a tothom, però que presenta desenes d’espècies formant una col·lecció notable de plantes endèmiques i rares que han anat a arrelar en l’espai, en formacions compatibles amb l’entorn i entre elles. S’hi poden veure exemplars catalogats segons la significació, la grandària i altres per la singularitat. Ens sorprèn l’exemplar d’Ephedra fragilis ssp fragilis, que és enorme. I quedem meravellats pels arbres més antics, que es troben a la zona més fonda i fresca del jardí, com el freixe americà (Fraxinus pensylvanica) i la noguera alada de Rehder (Pterocarya x rehderiana), entre altres.
Davant el gran nombre d’inscrits, ens dividim en dos grups per facilitar que la informació arribi a tothom i poder-nos moure amb més facilitat pel Jardí. Anem comentant les espècies que observem, sense desplaçar-nos dels camins senyalitzats.
Tot plegat ens mostra que està marcat per l’empremta del projecte inicial dels anys trenta de Pius Font i Quer i amb el disseny de Forestier, la recreació de l’aigua que ha originat un jardí actual amb l’acollida per les antigues pedreres de la muntanya de Montjuïc.
Una lliçó de naturalesa i botànica ben aprofitada per continuar endavant, com diu el rellotge de la façana del Mas del jardí: Avança, mai enrere (Progredior ultra retro non refedar).