La trobada de tots es va fer, una vegada més, a les 08:30 a l’entrada del poble. Des d’allà es va anar amb cotxes a l’aparcament del Castell de Sant Miquel.
Es va vorejar el turó del castell i enrere va quedar la seva torre de planta quadrada del segle XIX, els murs originals conservats, l’ermita de Sant Miquel amb el seu petit campanar d’espadanya, l’habitatge de lloguer turístic i uns camps de conreu ben llaurats. Caminant i mirant les descobertes d’arreu vam passar pel costat de can Tombarella i una mica més enllà per can Revitllat. Després de travessar el torrent del Castell i seguint el camí ja vam arribar a la poua, ben embellida de vegetació rupícola. Allà ens vam fer la foto de grup i també vam fer una parada per admirar la panoràmica que s’estenia àmpliament davant nostre.
La poua és una construcció semisoterrada de planta rodona que servia per guardar i conservar el gel que s’extreia de les rieres o que es produïa a les basses. Aquesta, de can Revitllat, té una fondària d’uns 6-7 m i la coberta, de 2 m d’alçada i tota de pedra seca, és una cúpula semiesfèrica que té dues obertures situades nord-sud, permetien la introducció i l’extracció del gel. L’altitud i el clima del Moianès eren ideals per a la producció del glaç i durant els segles XVII, XVIII i part del XIX, el seu comerç va ser una de les principals fonts d’ingressos del poble.
El llistat de les plantes trobades i el dels hàbitats visitats es poden trobar a la web del Grup Local del Moianès de Flora Catalana. A continuació en citaré algunes de les florides: Ballota nigra subsp. foetida, Centaurea aspera subsp. aspera, Conyza sumatrensis, Convolvulus cantabrica, Dianthus seguieri subsp. requienii, Diplotaxis erucoides, Erodium cicutarium subsp. cicutarium, Mercurialis annua, Petrorhagia prolifera, Pimpinella saxifraga, Psoralea bituminosa, Rosmarinus officinalis, Ruscus aculeatus, Salvia hispanica, Saponaria officinalis, Satureja montana subsp. montana, Scabiosa columbaria subsp. columbariae, Taraxacum officinale, Trifolium pratense.
Una ruta circular d’uns 3 Km, amb poc desnivell, que va permetre observar i estudiar la vegetació d’un itinerari botànic de tardor.
Passejant vam veure com s’esvaïa el verd de moltes fulles i com anaven apareixent els grocs, taronges i marrons. Uns colors més càlids que ja hi eren però que no es podien veure perquè el verd de la clorofil·la els cobria quan es feia la fotosíntesi. La llum no tan intensa de la tardor i uns dies, més curts, amb menys hores d’insolació, fan possible el descans de les plantes i la coloració tardana, també amb vermells i liles, que es va gaudir.
A la Sala de Lectura de Castellterçol es va observar la morfologia de l’Helianthus tuberosus amb les lupes de camp i la binocular, es va escriure la seva fórmula floral i es va determinar fent ús de les claus dicotòmiques. També es va estudiar Centaurea aspera subsp. aspera aplicant el mateix mètode. Un matí més de bona companyia i d’aprenentatge i, una tarda per compartir respostes, fotos i molts agraïments.
A reveure!