Els participants que sortíem del poble, ens vam trobar a l’aparcament del CAP de Castellterçol; vam arribar a Sant Feliu de Codines per la C-59 i a Gallifa per la BP-1241. Durant el trajecte, l’aplicació GPS anava perfilant tots els revolts de les carreteres a la pantalla del cotxe, déu-n’hi-do! Cap a les 9 h, al pàrquing del castell, ja ens vam trobar amb els altres assistents a la sortida.
La previsió meteorològica havia millorat, ni pluja ni plugim.
Dalt del turó on érem hi havia hagut l’antic castell, enderrocat l’any 1985 a causa del seu estat ruïnós. I a una altitud d’uns 600 m, vam gaudir les vistes dels cingles de Sant Sadurní que separen l’altiplà del Moianès de la depressió del Vallès; també des d’allà es podia veure Gallifa, un poble disseminat del Vallès Occidental.
De la capella de Santa Maria es conserva la nau rectangular coberta amb volta de canó i l’absis semicircular cobert amb volta de quart d’esfera. Des de la restauració de l’any 1986, està dedicada a la Mare de Déu de l’Ecologia i acull el Santuari, un lloc especial que integra una nova espiritualitat lligada a la Terra i que és també, un parc d’oci guarnit d’art.
L’alzinar, el bosc per excel·lència de la vegetació mediterrània, domina el recinte.
Temps de tardor! Encara que moltes plantes ja es presentaven amb els fruits, vam observar també les flors de les que se citaran a continuació: Arbutus unedo, Centaurea aspera, Convolvulus cantabrica, Cymbalaria muralis subsp. muralis, Echium vulgare subsp. argentae, Erica multiflora, Moricandia arvensis subsp. arvensis, Ononis minutissima, Pallenis spinosa subsp. spinosa, Paspalum distichum, Reichardia picroides subsp. picroides, Rosmarinus officinalis, Salvia verbenaca, Satureja calamintha subsp. ascendens, Sonchus oleraceus i Trifolium pratense.
Entre les plantes trobades, destaquen les que són característiques de l’alzinar: Laurus nobilis, Quercus ilex subsp. ilex, Rhamnus alaternus, Asparagus acutifolius, Lonicera implexa, Clematis flammula i Smilax aspera.
La resta de les plantes trobades es concreta en el llistat que hi ha a la web del Grup Local del Moianès de Flora Catalana. A més a més es pot consultar una estimació dels hàbitats visitats.
A la tarda es van compartir per WhatsApp els resultats d’unes observacions fetes a casa.
Els aquenis llargs, estrets i plans acabats en dentetes retrorses i, disposats radialment sobre un receptacle bomba, eren de la composta Bidens subalternans, els segments de les seves fulles profundament pinnatipartits ho corroboren. L’artemisia de fulles de menys d’1 cm i de segments estretament linears eren de Artemisia herba-alba. La umbel·lífera gran, de fulles dividides en segments linears, era Ferula communis subsp. catalaunica. I la gramínia de l’illa de la bassa, amb només 2 espigues, era Paspalum distichum.
També es van enviar al grup les fotografies de la sortida.
“Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora”
No van faltar els agraïments més sincers. Fins la propera!