Una matinal extraordinària en tots els sentits. Un sol primaveral, ni massa apagat ni massa intens, ha acompanyat als onze aficionats a la botànica que avui ens hem enfilat al cim del Montcau.
Les pluges generoses dels darrers mesos han fet possible una floració espectacular, amb un esclat de colors que feia anys que no es veia. Les codines del Montcau han esdevingut un jardí. Triguem ben bé un parell d’hores en arribar al cim, entretenint-nos a cada pas en la descoberta d’alguna espècie que ens crida l’atenció.
Amb un parell d’excepcions, tenim ocasió d’observar totes les plantes del llistat que vam presentar prèviament i un bon grapat més. Perdem el compte del número d’espècies diferents observades, però es deuen apropar al centenar. Per la seva raresa, destaca l’arenària de Font Quer (Arenaria fontqueri subsp. cavanillesiana), molt abundant al entorns del cim, i que podem comparar amb les altres dues arenàries pròpies de la zona: Arenaria conimbricensis i Arenaria serpyllifolia. Per la seva abundor destaquen la perdiguera (Helianthemum apenninum), que pinta de rosa i blanc els roquissars, i la Lactuca perennis, que ho fa de el color blau. Especialment intensa és la floració de la tàpsia (Thapsia laciniata), amb algunes umbel·les que assoleixen el metre d’alçada.
La tornada, per coll d’Eres, ens permet descobrir un curiós exemplar de roure amb el tronc recargolat de la mà del company Manel Vives.