El Grup Local del Moianès, el passat 13 d’octubre va fer una sortida botànica a la rodalia del Castell de Calders. A continuació els participants descriuran l’activitat.
Vegetació de ribera
L’anunci de la sortida botànica s’havia publicat a la web de Flora Catalana, també a les xarxes socials i les cartelleres de Castellterçol. A l’hora prevista la colla del Grup Local del Moianès ja s’organitzava per anar, amb el mínim de cotxes possible cap a Monistrol de Calders.
AMentre transitàvem per la N-141c, uns mantells de boira blanca i espessa embolcallaven el paisatge de les valls. Hores més tard l’escalfor d’un matí assolellat deixaria les panoràmiques a cel descobert.
Passat Calders ens vam trobar amb més participants, vam seguir i ja vam agafar un camí de terra que ens acostaria a la Riera de Calders.
Abans d’iniciar l’activitat, vam recordar, una vegada més, la inclinació de l'altiplà del Moianès vers el Llobregat; nosaltres aquell matí n’érem a l’extrem sud-occidental, en una vall de pendents suaus i quasi planes on les aigües de la Riera de Calders feien unes voltes sinuoses. Allà, ben a prop d’un dels seus meandres, vam encetar el treball de camp.
Vam observar Quercus coccifera subsp. coccifera, Quercus ilex subsp. ilex, Rosmarinus officinalis, Olea europaea, Pinus halepensis, Eryngium campestre, Genista scorpius subsp. scorpius, Brachypodium retusum, Tragus racemosus, Dorycnium pentaphyllum subsp. pentaphyllum, Verbena officinalis, Verbascum thapsus subsp. montanum, Alyssum alyssoides, Populus nigra, Acer campestre, Acer monspessulanum, Salix alba, Crataegus monogyna, Ruscus aculeatus, Teucrium chamaedrys subsp. pinnatifidum, Mercurialis tomentosa, Rumex conglomeratus, Rumex obtusifolius, entre moltes altres.
Caram! El rellotge marcava les 10:35 h i seguíem tant sols a uns metres d’on s’havien aparcat els cotxes. Renoi! Les plantes, tot un món complet i ben satisfet de caràcters.
De tant en tant un respir per gaudir el lloc on érem, per mirar les cingleres de roca calcària i les aigües tranquil·les discorrent sobre la llera de la vall. Enllà vèiem, també, el conjunt medieval del segle XI dalt d’un petit cim de 475 m, format per la meitat de la torre mestra de planta circular, d’uns 7 metres d’alçada, alguns panys discontinus de la muralla, les restes de d’una vella cisterna i de la capella del castell.
I seguíem engrescats, aquella vegetació de ribera, tant diversa, ens havia ben enxampat. Van continuar les explicacions per reconèixer Arbutus unedo, Cuscuta campestris, Arundo donax, Phragmites australis subsp. australis, Petrorhagia prolifera, Asparagus acutifolius, Reseda phyteuma subsp. phyteuma, Daphne gnidium, Trifolium repens, Urtica dioica, Viburnum lantana, Scirpus holoschoenus, Carex vulpina subsp. cuprina, Veronica anagallis-aquatica subsp. anagallis-aquatica, Mentha suaveolens, Lycopus europaeus.
El llistat complet de les plantes trobades i una estimació dels hàbitats visitats es pot trobar a la web del Grup Local del Moianès.
Els avisos de l’alarma d’un mòbil van començar, l’activitat a l’aire lliure, els nous aprenentatges i les converses s’anaven acabant, havíem de tornar als cotxes per arribar al poble aproximadament a les 14:00.
A la tarda i l’endemà vam compartir moltes fotografies i la ruta de @Wikiloc. També es van comunicar, per WhatsApp, els resultats dels deures resolts, alguns són els següents: era la Cuscuta campestris! Les tiges eren de color taronja, gruixudes, les flors pentàmeres i els estigmes capitats. Del gènere Rumexde la família de les poligonàcies, un era el Rumex conglomeratusperquè els 3 tèpals interns eren estrets, poc més amples que el grànul i tenien el marge enter, a més, tots 3 tenien grànul; i l’altre era el Rumex obtusifolius perquè les seves flors agrupades en verticils distants feien panícules de branques ascendents, fins i tot els 3 tèpals interns eren cordiformes i ben dentats i, els pedicels prims. Aquelles fulles que tenien pèls, blancs i brillants, aplicats i orientats cap a l’àpex eren d’un Salix alba. I, finalment, el Carex vulpina subsp. cuprina (ara Carex otrubae) per les seves tiges fortament trígones i per la seva inflorescència, una espiga de flors masculines i femenines, aquestes amb només dos estigmes.
Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora
No van faltar els agraïments més sincers.
Fins la propera!