Una vegada més la trobada es va fer a l’aparcament del CAP de Castellterçol. Salutacions i organització per anar amb el mínim de cotxes possible cap a Granera. Vam aparcar a un costat de la carretera BV-1245, aprox al punt quilomètric 6,8, just a sobre del pantà del Marcet. Allà vam completar el grup.
A l’inici del passeig botànic vam abastar la situació geogràfica del Moianès, un territori sense grans rius, llacs ni preses i vam comprendre, una vegada més, la necessitat de conservar l’aigua de les rieres i dels petits embassaments tant per a la població com per a les explotacions agrícoles i ramaderes.
El pantà del torrent de Marcet recull l’aigua del torrent de la Riera, del sot de Puigdomènec i del torrent de Salvatges, els que es troben més amunt de l’embassament. Malgrat les seves mides reduïdes, és una de les masses d’aigua més grans del territori. La seva forma allargada resulta de l’estretor de la vall boscosa que l’envolta. Es va construir als anys 40 del segle XX per assegurar i regular el subministrament d’aigua a una fàbrica tèxtil dedicada als tints i ja en desús des del 1980. La masia situada al NE del pantà, va esdevenir colònia tèxtil i va donar feina a molta gent de la comarca.
Abans d’arribar a l’embassament vam reflexionar sobre la necessitat d’aigua que tenen les plantes per viure. Després, el treball de camp en aquell entorn, va esdevenir l’activitat principal. És per això que posàrem èmfasi en la canyota (Phragmites australis), vam veure el canyís ensenyant les tiges dures, les fulles grosses i les inflorescències en forma de panícula; també vam observar les parts visibles del plantatge d’aigua (Alisma lanceolatum): les seves fulles basals llargues, les esveltes tiges florals i els llargs peduncles verticil·lats amb algun fruit. Finalment, vam saber de la cua de cavall (Equisetum ramosissimum) d’aquesta espècie d’equiset en vam observar les tiges de color verd fosc, molt primes, articulades i totes fèrtils. Unes altres plantes que també van resultar unes bones troballes foren el marcet (Dipcadi serotinum), un nom que és alhora el topònim del lloc on el vam trobar, quina coincidència! i, l'estepa llisa (Fumana thymifolia) per les semblances amb la farigola. De la Lonicera implexa en vam mirar, a contrallum, la vora estreta translúcida de les seves fulles ovals, coriàcies i enteres. Allà també es va fer referència al marge hialí de les fulles de l’aladern (Rhamnus alaternus). A més ens van interessar el bengranat (Teucrium botrys) i la Vincetoxicun nigrum perquè en vam localitzar un altre peu. Els apunts de les altres herbes, mates, arbusts i arbres que es van veure a la rodalia del Marcet es concreten en el llistat que hi ha a la web del Grup Local del Moianès de Flora Catalana.
Cap a les 12, vam arribar a la Sala de Lectura de Castellterçol i allà es va iniciar la següent activitat. L’estudi de la Ballota nigra va necessitar de tota l’estona del taller. Mirar i observar els trets morfològics més característics d’aquesta planta amb les lupes de camp i les binoculars, escriure'n la fórmula floral i determinar-la amb les claus dicotòmiques va ser una tasca entretinguda perquè vam entrar en molts detalls.
A la tarda vam compartir agraïments, fotografies i també els resultats d’uns estudis fets a casa relacionats amb algunes troballes del matí.
“Viu, gaudeix i aprèn amb la nostra flora”
La propera sortida es farà el 3 de desembre, farem un passeig per la rodalia del Coll d’Ases, t’hi esperem!