Diumenge 28 d’abril vam aplegar-nos una vintena de persones en una sortida botànica conjunta entre dos grups locals veïns: el del Moianès i el del Vallès. L’objectiu era enfilar-se a la carena dels Emprius, dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, per tal d’observar algunes espècies particulars que creixen a les codines d’aquestes muntanyes.
Iniciem la caminada a l’aparcament del Marquet de les Roques, espectacular casalot modernista on visqué el poeta Pere Quart. En aquest tram inicial travessem un típic alzinar mediterrani, amb el marfull (Viburnum tinus) espectacularment florit. De seguida que guanyem alçada, l’alzinar pren un caràcter més muntanyenc, amb el boix (Buxus sempervirens) com espècie predominant al sotabosc. En algun revolt del camí, algunes espècies poc freqüents ens criden l’atenció, com ara el gavó (Ononis rotundifolia) o el gladiol (Gladiolus illyricus). Després d’una bona suada, assolim el capdamunt de la carena dels Emprius, una llarga serralada gairebé nua de bosc on habiten algunes plantes especialment adaptades als ambients rocallosos. Es tracta d’espècies capaces de suportar la manca d’aigua gràcies als seus extensos sistemes radiculars o a la capacitat de reservar el preuat líquid en bulbs soterranis. L’almesquí (Narcissus assonaus) domina el paisatge, entapissant de groc el pedregar i intercalant-se amb el porpra de la farigola (Thymus vulgaris) en un joc de colors increïble. L’espècie reina és, però, la porrassa (Asphodelus cerasiferus), un parent gegantí del porrassí, comú a les terres de Tarragona però molt rar en aquestes contrades. També ens sorprèn la curiosa umbel·lífera Thapsia villosa, encara sense florir, i una peculiar Arenaria que som incapaços de determinar amb precisió.
La baixada culmina amb la visita a la bella font del Llor, on podem apagar la set abans de premiar-nos amb una merescuda cervesa.