Sortida per conèixer la flora de la rodalia d’Olivella (Garraf)

Títol de la notícia
Sortida per conèixer la flora de la rodalia d’Olivella (Garraf)
Data de la notícia
30/07/2022
Notícia

El dia 2 d'abril es va fer una sortida al Parc Natural del Garraf, organitzada conjuntament pel Grup Local del Penedès i el del Barcelonès i Baix Llobregat. Vam seguir una ruta circular d’uns 4 kilòmetres pels voltants del poble d’Olivella, guiada pel Francesc Caralt, durant la qual vam poder observar la flora autòctona de la zona, que creix entre la roca calcària pròpia del Garraf.

Mentre conduíem cap al poble d’Olivella, la carretera ens portava entre camps de vinyes vorejades per margallons, que han crescut al llarg dels anys; un paisatge sorprenent pels que no som de la zona, que ens dona la benvinguda. El margalló (Chamaerops humilis) és  l’única palmera autòctona d’Europa i és pròpia d’aquesta zona.

El punt de trobada era l’aparcament als afores del poble. La sortida es va iniciar en aquest punt, comentant la problemàtica de les plantes invasores. Al vessant que queda entre el final del poble i l’aparcament, s’hi poden veure plantes al·lòctones com el Senecio angulatus, Opuntia ficus-indica i Opuntia stricta; però també margallons que hi conviuen.

Seguidament, vam enfilar cap al camí de Can Muntaner, per endinsar-nos al Parc Natural del Garraf. A la primera part del trajecte vam veure plantes arvenses i medicinals; vam aprendre un munt sobre els usos d’aquestes plantes i com reconèixer-les. El boixac de camp, la camamilla borda,  la pimpinella, l’amor de l’hortolà, els angelets, la Potentilla reptans i el Rumex pulcher són només algunes de les plantes observades. Vam descobrir l’estructura de les inflorescències  de les lletereses i en vam trobar de diferents espècies: Euphorbia peplus, Euphorbia helioscopia, Euphorbia serrata. També vam fixar-nos en alguns plantatges: Plantago lagopus, Plantago coronopus, Plantago albicans.

Aviat vam trobar-nos enmig de la vegetació típica d'ullastre i margalló, amb càrritx, garric i farigola. També vam poder observar algunes espècies de falgueres: l’herba pigotera, la dauradella, la falzia roja. I vam aprofitar aquest moment per parlar de l’evolució dels vegetals des del punt de vista de la reproducció sexual i la dependència de l’aigua en aquesta fase vital: des de les algues, a les molses, passant per les falgueres, les gimnospermes i finalment les angiospermes. 

En arribar a la zona de bosc, ens va cridar l’atenció el fenomen de les escombres de bruixes, deformacions dels pins provocades per un plasmidi, que acaben caient pel mateix pes, quan es fan molt grans. Vam seguir un sender pel bosc de pi blanc amb bruc d’hivern, llentiscle, estepes, matapoll, foixarda, entre d’altres, i vam arribar al mirador de la cova de Can Muntaner, on vam aprofitar per fer la foto de grup. 

Després de visitar la cova, vam seguir la llera de la riera de Begues, on vam poder observar unes quantes plantes més: equisets, esbarzers, matabou, jonc.  En aquest punt ens vam aturar per aprendre com classificar un roser silvestre, que va resultar ser Rosa micrantha. Vam seguir un tram més de la riera, prenent nota de les explicacions del nostre guia, sempre tan aclaridores. 

En vam allunyar de la riera i vam arribar a un altre punt d'interès de la ruta: la Sínia de Can Duran. Es tracta d'un pou i una roda metàl·lica d'una sínia, que antigament era moguda per un matxo o una mula. Al costat de l'arbre de la sínia hi ha també un abeurador. Aquí vam poder observar colitxos. Més endavant vam tenir la sort de trobar la nadala menuda, una petita meravella, que creix sobre sòls calcaris prims.

Finalment, vam seguir un sender que ens va dur de tornada al punt de partida, passant entre camps de vinyes, vorejats de margallons espectaculars. En aquest últim tram vam trobar diverses espècies interessants com l'Aristolochia pistolochia, Polygala rupestris, Ononis minutissima o Helianthemum nummularium

En definitiva, una matinal ben aprofitada i enriquidora, amb un grup molt motivat.

Grups de treball