Què millor per a un tranquil matí de diumenge que un taller d’estudi i determinació de plantes amb passejada botànica a continuació? Potser no tothom hi estaria d’acord... Però per al grup que ens vam reunir el 24 de febrer, era molt bon pla!
Vam començar amb el taller a la Sala de Lectura del poble. Vam emprar gairebé tot el temps en conèixer millor el Galanthus nivalis L., una planta de la família de les Amaril·lidàcies que es fa per les ribes dels torrents de la comarca i que havíem visitat en la sortida anterior. Aquest any la neu no ha coincidit amb la floració dels lliris, hauran d’esperar a la cita de l’any vinent...
Vam observar amb la lupa binocular la planta i la seva flor disseccionada, aplicant-hi les claus dicotòmiques per determinar-la, com si no la coneguéssim: els tèpals (ni pètals ni sèpals), l’ovari ínfer, la simetria... Vam llegir la seva descripció a Flora Iberica per familiaritzar-nos amb els tecnicismes botànics que permeten expressar les seves característiques amb precisió.
També vam observar unes mostres de mimosa amb les seves flors ben particulars, veient-ne els glomèruls amb la lupa binocular.
A continuació vam sortir per camins del voltant del poble en direcció a la Font de l’Àngel. Només baixar dels cotxes ens va sorprendre l’espectacle dels Salix atrocinerea Brot. amb les seves flors masculines, molt visitades per les abelles, i les femenines, més discretes. Com a dioiques que són, les trobàrem en peus diferents, les flors masculines a un arbre i les femenines a un altre.
La vegetació presentava un aspecte més aviat gris amb roures encara nuus i plantes herbàcies amb tiges i fruits ben marcits. Tot i això, es començava a percebre l’acostament de la primavera amb l’olivereta (Ligustrum vulgare L.) combinant fruits ben madurs i ulls ben tendres desplegant les fulles primerenques. Potentil·les i veròniques posaven espurnes de color només apreciables a curta distància.
Sota la balma de la font hi havia una altre hàbitat ben diferent, poblat de briòfits i Adiantum capillus-veneris L., amb una verdor que contrastava amb el paisatge exterior.
Acompanyats d’un sol més propi d’abril que de febrer, vam emprendre la tornada i ens vam acomiadar fins la propera!