El dia 18 de juliol, el grup de Flora Catalana del Barcelonès i Baix Llobregat ha organitzat una sortida a Abrera, que s'ha hagut de limitar a 10 persones per les darreres restriccions. Ha sigut una passejada matinal molt agradable i didàctica pel Torrent Gran, que ens ha permès descobrir un entorn sorprenent i alleugerir una mica la calor estiuenca, a recer del bosc de ribera.
Ens han fet de guies: l’Alfred, de Flora Catalana, i el Jaime, de l’Associació Naturalista d’Abrera (ANDA). Gràcies a ells hem après un munt sobre la flora i vegetació de l’indret, la feina de recuperació de l'entorn del torrent feta fa uns vint anys i la situació actual.
A l’inici del camí, abans d’arribar al torrent, trobem plantes habituals de vegetació mediterrània. Ens fixem en com té de recaragolades les fulles l'estepa blanca (Cistus albidus), a causa de l’extrema sequera d’aquest any; es tracta d’una estratègia per suportar la falta d’aigua. Un cop arribin els xàfecs de finals d'agost, o de la tardor, seran capaces de refer-se i rehidratar-se. També parlem de les adaptacions al foc d’algunes plantes, com les mateixes estepes, en les que s'ha vist que el foc afavoreix la germinació de les seves llavors; o el pi blanc, que es reserva sempre una part de les pinyes tancades durant uns quants anys, que s’obren amb la calor dels incendis (pinyes seròtines), de manera que després d’un incendi pot dispersar moltes llavors i repoblar la zona cremada.
Ja en ple torrent, topem amb la canya americana (Arundo donax), que és una espècie invasora molt abundant, però sortosament, també trobem algunes plantes herbàcies típiques de la gatelleda: jonça de penjolls (Carex pendula), cua de cavall grossa (Equisetum telmateia) i canabassa (Eupatorium cannabinum). El Jaime ens explica el mètode que fan servir per evitar que torni a créixer la canya americana dels llocs on l’han arrancat, que consisteix a eliminar els brots que van sortint regularment, sense deixar que prosperin. D’aquesta manera no es perjudica la resta de plantes, a diferència del mètode d’excavar per extreure tots els rizomes. I coneixem una curiositat: en documents antics es refereixen al torrent com Torrent de Riutort, però no se sap per quin motiu, en algun moment es va canviar pel nom actual: Torrent Gran.
Podem observar diferents espècies d’arbres propis dels boscos de ribera, uns originals i d’altres que es van plantar anys enrere, en una actuació que es va fer per arreglar el camí i eliminar part de la canya americana, que no deixava créixer res més, tot substituint-la per aquests arbres. A part del gatell (Salix atrocinerea), podem veure oms (Ulmus minor), salzes blancs (Salix alba), algun vern (Alnus glutinosa), freixe de fulla estreta (Fraxinus angustifolia) i auró blanc (Acer campestre).
En un punt del torrent, podem admirar una de les joies del recorregut: una paret entapissada de la falguera cabellera de Venus (Adiantum capillus-veneris), que fa goig de veure. També ens fixem en altres espècies interessants: créixens bords (Apium nodiflorum) i herba de les ferides (Prunella vulgaris).
Al final del camí, arribem a un altre punt d’especial interès, on trobem un element que mai hauríem pensat trobar en aquesta zona: un pou de glaç , del segle XVII – XVIII. En aquella època a Europa es vivia “la petita edat de glaç”, amb temperatures més baixes i nevades més freqüents que ara; això ho explica tot.
Tot enfilant la tornada, seguim escoltant les explicacions dels guies i acabem dient- nos fins aviat, ja que ens proposem tornar més endavant per fer una altra sortida a la zona amb els amics de l'Associació Naturalista d’Abrera.
Fins a la propera!