Erythronium dens-canis

El nom del llatí botànic dens canis, i altres anàlegs –del llatí dens, dentis (dent, ullal) i canis,-is (gos)– s'aplicava, per herbolaris i apotecaris, a diferents plantes amb algun òrgan que s'assemblés a les dents de gos. En aquest cas, al·ludeix a la forma de dent canina que té el bulb. Linné va prendre aquest nom dels botànics del segle XVI (Gesner, Lobelius, Dodonaeus, Caesalpinus, Clusius) que l'havien citat com a nom vulgar d'aquesta planta.