Erythronium

El mot grec Erythrónyon apareix al Pseudo-Dioscòrides com un tipus de satýrion; i al Pseudo-Apuleu, escrit eritronion, com a sinònim, entre altres, de satirion i herba priapiscus. En ambdós casos es descriu com una planta d'arrel tuberosa o bulbosa, fulles vermelloses, i de molta anomenada per la seva pretesa virtut afrodisíaca, a què van associats els sinònims abans citats. El nom té relació amb el grec erythrós, -á, -ón (vermell).

El gènere Erythronium fou establert (1753) per C. Linné, en substitució de Dens canis de Tournefort (1700).