Resum
Entre els usos tradicionals de la jonça (Aphyllanthes monspelliensis), poques vegades ha sigut citada l’artesania, més enllà del seu aprofitament per a la pastura. A partir d’un treball de camp etnobotànic, a Sant Guim de Freixenet (Segarra), de prospecció del potencial botànic per a la cistelleria, s’ha identificat la jonça com a espècie adequada. Destaca el testimoni que certifica l’ús de la jonça com a “espart” local, per a manufacturar utillatge agrícola, almenys des d’inicis del s. XX. També s’experimenta la metodologia més adequada de recol·lecció de tiges de jonça, i la seva aplicació en tècniques d’esparteria. Es conclou, que la jonça presenta bones qualitats per a l’esparteria, utilitzant tècniques de trenat (continu i lineal) i cosit, tant amb bri verd com amb bri assecat i rehidratat.
