Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Flota

f. Estol de plantes d’una mateixa espècie.

Mont-roig del Camp (Baix Camp). Una flota de pins.
Vilada (Berguedà)

Etnobotànica
Fonollera

f. Platja de la Fonollera, cap a Pals (Baix Empordà). Enaigats p. 108

Etnobotànica
Forà

adj. Arbre que es fa a la perifèria del bosc o de la seva comunitat.

Sant Sadurní de l’Heura (Baix Empordà)

Etnobotànica
Forandera

f. Branca que sobresurt de la capçada d'una planta.

Alfara de Carles (Baix Ebre)

Etnobotànica
Forcanada

f. Forcat. Lloc on un arbre es divideix en dues o més besses.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Forcanat

m. Arbre que té un o més forcats.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Forcat

m. Lloc on un arbre es divideix en dues o més besses o branques.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà))
Das (Baixa Cerdanya)
. Forcat bessó (forcat constituït per dues besses).
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
La Jonquera (Alt Empordà)
Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà
Montan de Tost (Alt Urgell)
Prades (Baix Camp)
Riu (Garrotxa)
(Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Forcat

m. Arbre que té un o més forcats.

Freixenet (Ripollès)
Lladó (Alt Empordà)

Etnobotànica
Forment

m.Classe de blat de bona qualitat.

Boí (Alta Ribagorça)
La Farga de Moles (Alt Urgell)
Saurí (Pallars Sobirà)
Tavascan (pallar Sobirà)

Etnobotànica
Fraga

f. Fruit de la fraguera.

Sa Cot (Garrotxa)

Etnobotànica
Fragueta

m. Fruit de la fragatera.

Boí (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Freixeda

m. Bosc de freixes.

La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica
Freixeneda

f. Bosc de freixes.

Vallmanya (Conflent)

Etnobotànica
Fresar

v. Treure la pellofa de les castanyes.

El Brull (Osona)

Etnobotànica
Fruital

adj. Que fa fruita.

Cocentaina (Comtat)
Paüls (Baix Ebre)

Etnobotànica
Fruiter

adj. Que fa fruita.

Viladrau (Osona). El castanyer és un fruiter.

Etnobotànica
Fuella

f. Fulla. Òrgan laminar de les plantes superiors.

Saünc (Alta Ribagorça)

Etnobotànica
Fulla

f. Òrgan laminar d'una planta.

La Jonquera (Alt Empordà)
Serinyà (Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Fullac

m. Fullaraca de pi.

Cabrera de Mar (Maresme)

Etnobotànica
Fullaca

f. Jaç.

Vilanant (Alt Empordà)

Etnobotànica
Fullar

v. Una planta, treure fulles.

Agullana (Alt Empordà)

Etnobotànica
Fullaraca

f. Fulles caigudes.

Agullana (Alt Empordà)
Margalef (Priorat)
Vilada (Berguedà)

Etnobotànica
Fullareda

f. Fullatge.

Perejaume. Llum i llibertat p 15

Etnobotànica
Fullat

adj. Vegetal que ha posat fulles.

Canet d'Adri (Gironès)
(Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Fust Tronc llarguet d’arbre tallat. Etnobotànica
Fust

m. Fusta.

Albet (Alt Urgell)
Araós (Pallars Sobirà)
Àreu (Pallars Sobirà)
Espui (Pallars Jussà)
Les Llacunes (Pallars Sobirà)
Llessui (Pallars Sobirà)
Tavascan (Pallars Sobirà)
Sant Martí de la Baronia de Rialb (Noguera)

Etnobotànica
Fusta

f. Substància més o menys dura i fibrosa que forma la major part del tronc i de les branques dels arbres i arbustos sota l’escorça.

Lliurona (Alt Empordà)

Etnobotànica
Fusta d'aigua

f. Fusta d’una planta riberenca.

Fraga (Baix Cinca)

Etnobotànica
Fusta viva

f. Fusta pròpiament dita d'un arbre.

Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Fusto

m. Fust.

Montan de Tost (Alt Urgell)

Etnobotànica