Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossaris
Ceballera

f. Planter de ceba.

Fontcoberta (Pla de l'Estany)

Etnobotànica
Cep

m. Planta que produeix raïms.

Caseres (Terra Alta)

Etnobotànica
Cigró

m. Llavor globulosa de la cigronera.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Almudaina (Comtat)
Arnes (Terra Alta)
Bergús (Bages))
Mas de Barberans (Montsià)

Etnobotànica
Cimal

f. Bessa.

Valldarques (Alt Urgell)

Etnobotànica
Cimal

m. Conjunt format per la part superior de les branques més altes d’un arbre o arbust.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Les Llosses (Ripollès)
Prades (Baix Camp)
Rossell (Baix Maestrat)

Etnobotànica
Cimala

f. Conjunt format per la part superior de les branques més altes d'un arbre o arbust.

Besalú (Garrotxa). Els caps de pi són cimales.
Centenys (Pla de l'Estany)
La Jonquera (Alt Empordà)
Montant de Tost (Alt Urgell)

Etnobotànica
Cimala

f. Conjunt format per la part superior de les branques més altes d’un arbre o arbust.

Centenys (Pla de l’Estany)
Montant de Tost (Alt Urgell)

Etnobotànica
Cirera

m. Fruit del cirerer.

Àreu (Pallars Sobirà)
Fagenca (Comtat)

Etnobotànica
Cirera d'albroç

f. Fruit d'arboç (alborç).

Vilanant (Alt Empordà)

Etnobotànica
Cirera d'arboç

f. Fruit de l'arboç.

La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà)
La Jonquera (Alt Empordà)
Riba-roja d'Ebre (Ribera d'Ebre)

Etnobotànica
Cirera d'arbroç

f. Fruit d'arbroç.

Darnius (Alt Empordà)

Etnobotànica
Cirera de pastor

f. Fruit de l'arboç.

Arenys de Lledó (Matarranya)
Gandesa (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Martorelles (Vallès Oriental)
Pradell de la Teixeta (Priorat)
Vallirana (Baix Llobregat)
La Vilella Baixa (Priorat)

Etnobotànica
Cirereta de pastor

f. Fruit d ela gavernera.

Conesa (Conca de Barberà)

Etnobotànica
Cirereta de pastor

f. Fruit de l'arç blanc.

Cocentaina (Comtat)

Etnobotànica
Cirereta de pastor

f. Fruit de l’arboç.

Margalef (Priorat)
La Pobla de Cérvoles (Garrigues)
Salelles (Bages)

Etnobotànica
Ciuró

m. Cigró.

La Vola (Osona)

Etnobotànica
Clapa

f. Conjunt de carrasques petites.

Arnes (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Els Prats de Rei (Anoia)

Etnobotànica
Clapada

f. Conjunt de plantes.

Lliurona (Alt Empordà)

Etnobotànica
Clar

m. Dit del vegetal del qual n'hi ha pocs.

Biert (Gironès)

Etnobotànica
Clasca

f. Closca d'un fruit.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Cleda Vegeu Andarà. També es dona el nom de cleda al clos constituït per andaràs. Etnobotànica
Clenxa

f. Geniva. Entalla que es fa de dalt a baix d’una soca de suro després d’haver-lo pelat i que serveix perquè la pelada venidora arribi a bon port.

La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica
Clofoll

f. Clovella d'ametlla.

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Clofolla

f. Clovella d'ametlla.

Rocallaura (Urgell)

Etnobotànica
Closca

f. Clofolla, clova. Embolcall de certs fruits.

Sils (Selva)

Etnobotànica
Codony

m. Fruit del codonyer.

Paüls (Baix Ebre)
Cervià de les Garrigues (Garrigues)
La Jonquera (Alt Empordà)
Sant Llorenç Savall (Vallès Occidental)

Etnobotànica
Codonya

f. Codony gros.

Paüls (Baix Ebre)

Etnobotànica
Coll de dama

f. Classe de figa.

Formentera

Etnobotànica
Coll llarg

f. Classe de figa.

Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

Etnobotànica
Color de rosa (de)

f. Classe de tomàquet.

Vilafant (Alt Empordà)

Etnobotànica