Glossari d'etnobotànica

m. Ametllerar. Camp d’ametlers (ametllers).

Arnes (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)

f. Ametllerar. Camp d’ametlers (ametllers).

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Sant Mateu del Maestrat (Baix Maestrat)
Xerta (Baix Ebre)

f. Ametlla. Fruit de l’ametler (ametller) i especialment la seva llavor comestible.

Alfara de Carles (Baix Ebre
Cocentaina (Comtat)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Tortosa (Baix Ebre)

m. Ametllerar. Camp d’ametllers.

Arnes (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)

f. Ametlla. Fruit de l'ameler (ametller) i especialment la seva llavor comestible.

Tortosa (Baix Ebre)
Vilafranca del Sit (Alt Maestrat)

v. Abraçar un arbre per mesurar-ne la soca.

El Cogul (Garrigues)

m. Alzinera (alzina) petita.

Gavarra (Alt Urgell)

f. Alzinar. Bosc d’alzines.

Olzinelles (Vallès Oriental)

m. Bosc d'alzines.

La Jonquera (Alt Empordà)
Prades Baix Camp)

m. Alzina petita.

Corts (Pla de l'Estany). Alzinai
La Jonquera (Alt Empordà)
Lliurona (Alt Empordà)

f. Alzina nascuda del rebroll d'una alzina que s'ha tallat.

Vilada (Berguedà))

f. Alzina de rebroll. Alzina nascuda d'un rebrot.

Briolf (Pla de l'Estany). Aulina de rebrot.

f. Alzina nascuda de rebroll.

Sant Climent de Peralta (Baix Empordà)

f. Alzina nascuda d'una gla.

Bescanó (Gironès)
Briolf (Pla de l'Estany). Aulina de peu
Cànoves (Vallès Oriental)
Orfes (Pla de l'Estany)
Sant Climent de Peralta (Baix Empordà)

f. Alzina nascuda del rebrot d'una soca.

Cànoves (Vallès Oriental)

f. Gla d'alzina. Quercus ilex ssp.ballota (alzinera).

Adraén (Alt Urgell). Alzina petita
Estimariu (Alt Urgell)
Gavarra(Alt Urgell)
Montant de Tost (Alt Urgell)
Ossera (Alt Urgell)
Paracolls (Noguera)
La Valldan (Solsonès)
Valldarques (Alt Urgell)
Vilanova de Maià (Noguera)

m. Comunitat d'algues.

Cadaqués (Alt Empordà). Auguer.
El Port de la Selva (Alt Empordà)
Platja de l'Alguer o L'Alguer, de les foranies de l'Ametlla de Mar (Baix Ebre)
L'Alguer és una serreta propera a Llançà i que mor al mar (Llançà, Alt Empordà).

m. Albercoc.

Bellmunt de Mesquí (Matarranya)

m. Arbre.

Culla (Maestrat)
La Jonquera(Alt Empordà)

m. Classe de figa.

Corona (Eivissa)
Formentera

f. Fruit de l’alberginiera.

Vilallonga del Camp (Tarragonès)

f. Bosc d’àlbers.

Sant Llorenç de la Muga (Alt Empordà)
L'Albereda, a l'E de Medinyà (Gironès). Mapa comarcal Gironès-20

f. Capa blanquinosa i tendra dels troncs llenyosos.

Viladrau (Osona). Obeca

Sembla que el significat d’aquest mot, a l’Empordà, presenta una certa controvèrsia. Segons Papers del Montgrí 2008 (núm. 19, p. 75-76), «el diccionari Alcover-Moll comenta que aquest mot és només usat a la zona de l’Empordà i ens remet a l’obra de Víctor Català (Solitud) per al seu coneixement. Defineix el mot com la part d’un corral sense sostre i que és on surt el bestiar quan fa calor o en estar cansat de trobar-se reclòs. Ens ha semblat, però, que el terme pot estar més relacionat amb el mot eixermar, que significa netejar d’esbarzers, de mates, un camp, un marge, un camí, etc., és a dir, artigar-lo. Es diu que un terreny artigat és un terreny eixermat. A més, l’eixermataire és l’equivalent de l’artigaire. L’ús del mot aixart, tan present a la parla oral dels més grans, podria correspondre, doncs, a la intensa activitat agrícola de la muntanya».

En canvi, segons Toponímia del terme municipal de Torroella de Montgrí (Torroella de Montgrí, l’Estartit i les illes Medes, Sobrestany i la Bolleria) (Moisés Selfa i Sastre, 2009), un aixart és «un marge que separa dues feixes de terra».

A la publicació Podall de 2015 (p. 236), l'estudiós Manel Martínez i Garcia escriu, referint-se als elements de les vinyes de la Conca de Barberà, en la línia del que esmenta Moisès Selfa. Diu: «Els aixarts o marges a dues cares són un altre tipus de marge o, més ben dit, dos marges separats al mig dels quals s'anava omplint de petites pedres que sortien en llaurar el terreny. Els aixarts els podem trobar al mig d'un tros, en una vora, com a marge divisori entre dues finques o entre un camí i el tros. Aquestes construccions són abundants en indrets pedregosos, on cada cop que es passava l'arada sortien grans quantitats de pedres petites. Poden arribar a tenir dimensions considerables amb més de tres metres d'amplada i diversos metres de llargada».

m. Aixal. Terreny amb poca vegetació, sec, rocallós.

Sentís (Alta Ribagorça)

f. Remi preparat amb la planta d'aqeust nom.

Lliurona (Alt Empordà). Aiga d'oreia d'os.

adj. Classe de préssec.

Millena (Comptat)

m. Terreny recobert de gleva, desproveït de pedra.

Boí (Alta Ribagorça)

m. o f. Gla. Fruit d’una planta del gènere Quercus. Fruit del roure.

Agullana(Alt Empordà)
Alpens (Lluçanès)
El Brull (Osona)
Cantallops (Alt Empordà)
Castellar de la Ribera (Solsonès)
Conesa (Conca de Barberà)
Fonollosa (Bages)
Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)
Margalef (Priorat)
Montpol (Solsonès)
Navès (Solsonès)
Pinós (Solsonès)
La Portella (Berguedà)
Els Prats de Rei (Anoia)
Rajadell (Bages)
Rocafort de Vallbona (Urgell)
Rubinat (Segarra)
Sant Martí de la Baronia de Rialb (Noguera)
Taradell (Osona)
La Valldan (Solsonès)

adj. Arbre o arbust de dues besses.

Vilafranca del Sit (Alt Maestrat)