ASSOCIACIÓ FLORA CATALANA. Botànica i etnobotànica de la nostra terra.
Glossari d'etnobotànica
| Terme Sort ascending | Descripció del terme | Glossaris |
|---|---|---|
| Argelagar | m. Comunitat d’argelagues. Argelagars, a prop de Torrent de Cinca (Baix Cinca) |
Etnobotànica |
| Arbreria | f. Conjunt d’arbres, especialment quan són plantats. Tivissa (Ribera d’Ebre) |
Etnobotànica |
| Arbre de riu | m. Arbre de ribera. Arbre que per viure necessita un ambient més o menys aigualós. Bàscara (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Arbre de riera | m. Arbre de ribera. Arbre que per viure necessita un ambient més o menys aigualós. La Jonquera (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Arbre de fulla que caduca | m. Caducifoli. Que perd el fullatge cada any. Riu (Garrotxa) |
Etnobotànica |
| Arbre d'aigua | m. Arbre de ribera. Arbre que per viure necessita un ambient més o menys aigualós. Sant Joan del Pas (Montsià) |
Etnobotànica |
| Arbre | m. Arbre fruiter. Montan de Tost (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
| Arborenc | adj. Pertanyent als arbres. Diccionari Alcover Moll |
Etnobotànica |
| Arboç | m. Fruit d'arbocer (arboç). Tortosa (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Aranyó | m. Fruit de l’arç negre. Agullana (Alt Empordà) |
Etnobotànica |
| Aragonesa | f. Classe d'oliva. La Pobla de Benifassà (Baix Maestrat) |
Etnobotànica |
| Apradat | adj. Recobert de prat. Sapeira (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
| Apomellat | adj.. Fent pom, feix. Iran (Alta Ribagorça) |
Etnobotànica |
| Apomat | adj. Arbre de capçada rodonenca, que sembla un pom. Horta de Sant Joan (Terra Alta). És un roure apomadet |
Etnobotànica |
| Apinat | adj. Poblat de pins. Dòrria (Ripollès) |
Etnobotànica |
| Anyós | adj. Que té molts anys. (Martí Domínguez, La sega p 155) |
Etnobotànica |
| Anyívol | adj. Planta que un any lleva molt i un altre no. El Boixar (Baix Maestrat) |
Etnobotànica |
| Anyenc | adj. Que té molts anys. (Joan Pellicer) |
Etnobotànica |
| Anyada | f. Collita. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Anou americana | f. Nou de noguera americana. Tortosa (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Anou | f. Fruit de noguera. Beseit (Matarranya) |
Etnobotànica |
| Animal | Bèstia útil per al treball. És el cas de matxos i rucs. |
Etnobotànica |
| Andar | Cadascun dels laterals que conformen el clos per a tenir-hi bestiar anomenat pleta. |
Etnobotànica |
| Amortit | adj. Vegetal que es mor. Alfara de Carles (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Amora | f. Móra. Infructescència de l’esbarzer. Mas de Barberans (Baix Ebre) |
Etnobotànica |
| Amidar | v. Determinar les mides d'una planta. Valldarques (Alt Urgell) |
Etnobotànica |
| Ametlloneda | m. Ametllerar. Camp d’ametllers Caulès (Selva) |
Etnobotànica |
| Ametllereda | f. Ametllerar. Camp d’ametllers. Ametllereda del Mas Prat, de Regencós (Baix Empordà). Enaigats p 98 |
Etnobotànica |
| Ametlleral | m. Ametllerar. Camp d’ametllers. Peralta de la Sal (Llitera) |
Etnobotànica |
| Ametlla | f. Fruit de l’ametller i especialment la seva llavor comestible. Abella de la Conca (Pallars Jussà) |
Etnobotànica |
Top