Glossari d'etnobotànica

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETNOBOTÀNICA
Índex del glossari d'etnobotànica -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort ascending Descripció del terme Glossaris
Avivar

v. Fer viure de bell nou una planta per després plantar-la en un lloc definitiu.

Arbúcies (Selva)

Etnobotànica
Avetosa

f. Avetar. Bosc d'avets>.

Topònim a una hora llarga de Benasc, camí de l'Hospital (Alta Ribagorça)
L'Avetosa, forma part d'un topònim de Mentet (Conflent))

Etnobotànica
Avetar

m. Bosc d'avets.

Campelles (Ripollès)
Saltega (Cerdanya)
Bac de l'Avetar, al Sud Oest de Cavallera (Ripollès). Mapa Editorial Alpina

Etnobotànica
Avajó

m. Nabiu. Fruit de la nabinera.

(Joan Coromines ho ha recollit al Rosselló)

Etnobotànica
Auzinar

m. Bosc d'auzines (alzines).

Ferreries (Menorca). S'Auzinar d'Alforí de Dalt

Etnobotànica
Aure

m. Arbre. Vegetal llenyós.

Batet de la Serra (Garrotxa)
Beget (Ripollès)
Faitús (Ripollès)
Els Hostalets d'en Bas(Garrotxa)
Molló (Ripollès)
Montagut (Garrotxa). Pas dels Aures
o Pont dels Aures, de la Ribera de Sant Aniol

Etnobotànica
Auliverar

m. Oliverar. Camp d'oliveres.

Orcau (Pallars Jussà)

Etnobotànica
Aulivera farga

f. Classe d'aulivera (olivera).

Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Auliver farg

m. Classe d'auliver (olivera).

Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Aulivar

m. Oliverar. Camp d'oliveres.

Arnes (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
La Prenyanosa (Segarra).
Aulivar, aulivaret.
Roquetes (Baix Ebre)
Tortosa (Baix Ebre)

Etnobotànica
Auliva

f. Oliva. Fruit de l'olivera.

Alfara de Carles (Baix Ebre)
Bot (Terra Alta)
Horta de Sant Joan (Baix Ebre)

Etnobotànica
Aulinassa

f. Aulina (alzina) grossa.

Pujarnol (Pla de l’Estany)

Etnobotànica
Aulinar

m. Bosc d’aulines (alzines).

Entreperes (Garrotxa)
Mieres (Garrotxa)
Monars (Ripollès).
Olinar

Etnobotànica
Aulinall

f. Aulina (alzina) petita.

Tortellà (Garrotxa)
Pla de l'Estany.
Aulinai

Etnobotànica
Aulinai

m. Alzina (aulina) petita.

Tortellà (Garrotxa)

Etnobotànica
Auleda

m. Alzinar d'alzines joves.

L'Auleda, a Darnius(Alt Empordà)

Etnobotànica
Aubergínia

f. Fruit de l’alberginiera.

Prat de Comte (Terra Alta)

Etnobotànica
Aubercoc

m. Albercoc. Fruit de l'abercoquer.

Alfara de Carles ((Baix Ebre)

Etnobotànica
Aubenc

m. Albeca. Capa blanquinosa i tendra dels troncs llenyosos.

Jesús (Baix Ebre)
Ossera (Alt Urgell)
Sant Martí de la Baronia de Rialb (Noguera)

Etnobotànica
Aubeca

f. Albeca. Capa blanquinosa i tendra dels troncs llenyosos.

Viladrau (Osona)

Etnobotànica
Aterrar

v. Tallar un bosc arreu o gairebé.

Lladó (Alt Empordà)

Etnobotànica
Artigatge Acció d’artigar; l’efecte. Etnobotànica
Artigar

Preparar (un tros de terra inculta) per a conrear-la, especialment traient-ne les plantes.

Etnobotànica
Arrossal

m. Camp d'arròs.

La Cava (Baix Ebre)
Roquetes (Baix Ebre)

Etnobotànica
Arrelar

v. Posar arrels. Fixar-se un vegetal al sòl mitjanaçant les arrels.

La Jonquera (Alt Empordà)

Etnobotànica
Arrel

f. Part inferior d'una planta vascular.

Caseres (Terra Alta)
La Jonquera (Alt Empordà)
Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà)

Etnobotànica
Arraïlar

v. Posar arrels. Fixar-se un vegetal al sòl mitjançant les arraïls (rels).

Horta de Sant Joan (Terra Alta)

Etnobotànica
Arraïl

m. Arrel. Part inferior d’un vegetal.

Arenys de Lledó (Matarranya)
Mas de Barberans (Baix Ebre)

Etnobotànica
Armellerar

m. Camp d'armellers (ametllers).

Cardell (Baix Cinca)

Etnobotànica
Argilagar

m. Comunitat d’argilagues (argelagues)

El Pont d’Armentera (Alt Camp)
Les Cases Noves de la Riera (Alt Penedès)
Rasquera (Baix Ebre)

Etnobotànica