Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Decurrent | adj. Que es perllonga cap avall unit a l'òrgan en què s'insereix. Sovint fa referència a la base dels fil·lidis que recorre soldada al caulidi, dels marges o del mateix fil·lidi; o de la punta hialina d'un fil·lidi que recorre els marges d'aquest. |
Briòfits |
Dehiscent | adj. Que s'obra espontàniament. Dit de la càpsula que s'obre regularment per un opercle o per valves. |
Briòfits |
Dendriforme | adj. Ramificat semblantment a un arbre. |
Briòfits |
Dent (càpsula) | f. Cada una de les porcions en què es divideix un persitoma senzill o l'exostoma d'un de doble. |
Briòfits |
Dent (fil·lidi) | f. Projecció petita i aguda, especialment la del marge d'un fil·lidi. |
Briòfits |
Dentat, dentada | adj. Proveït de dents. |
Briòfits |
Denticulat, denticulada | adj. Finament proveït de dents. |
Briòfits |
Denudat, denudada | adj. Dit del caulidi nu desposseït de forma natural dels fil·lidis. |
Briòfits |
Depauperat, depauperada | adj. Regruat, pobrament desenvolupat. |
Briòfits |
Dioic, dioica | adj. En una planta, té els arquegonis i els anteridis en individus diferents. Dit d'una altra manera, un sol individu només té o anteridis o arquegonis. |
Briòfits |
Distal | adj. Allunyat del punt que es pren com a base o origen (oposat a proximal). |
Briòfits |
Dístic, dística | adj. Disposat en dues rangleres oposades, com per exemple alguns fil·lidis al caulidi. |
Briòfits |
Dorsal | adj. Dit de la cara inferior del fil·lidi, orientada vers la base del caulidi (oposat a ventral). |
Briòfits |
Efímer, efímera | adj. De molt curta durada. |
Briòfits |
Eix central | m. Cordó longitudinal de cèl·lules petites i de parets primes, que recorre la part central del caulidi. |
Briòfits |
Elàters | m. Cèl·lules allargades amb engruiximents helicoïdals que es troben amb les espores en les càpsules de les hepàtiques. |
Briòfits |
El·lipsoidal | adj. Que té forma d'el·lipsoide, com per exemple algunes càpsules. |
Briòfits |
El·líptic, el·líptica | adj. Que té forma d'el·lipse. |
Briòfits |
Embeinador, embeinadora | adj. Que presenta una beina basal. |
Briòfits |
Emergent | adj. Dit de la càpsula que sobresurt parcialment dels fil·lidis periquecials. |
Briòfits |
Endostoma | m. En els peristomes dobles, peristoma intern. |
Briòfits |
Enervi, enèrvia | adj. Sense nervi |
Briòfits |
Enter, entera | adj. De marge llis, sense dents o sense cap mena d'accidents. |
Briòfits |
Epífit, epífita | adj. Que utilitza com a suport una altra planta, generalment arbre o arbust. |
Briòfits |
Espora | f. Estructura unicel·lular haploide produïda en un esporangi. Tenen una forma més o menys esfèrica. |
Briòfits |
Esquames ventrals | Esquames (f.) ventrals (adj.) Estructura uniestratosa, amb forma de fil·lidi, sovint hialina o vermellosa. Les esquames ventrals són freqüents a la cara ventral de les hepàtiques tal·loses. |
Briòfits |
Estoma | m. Estructura epidèrmica, present en molses i antocerotes, formada per dues cèl·lules reniformes que limiten una petita obertura. |
Briòfits |
Fil·lidi caulinar | Fil·lidi (m.) caulinar (adj.). Fil·lidi que creix sobre el caulidi o eix principal. |
Briòfits |
Fil·lidi perigonal i periquecial | Fil·lidi (m.) perigonal (adj.) i periquecial (adj.). Fil·lidi que forma part del perigoni o el periqueci. |
Briòfits |
Fil·lidi rameal | Fil·lidi (m.) rameal (adj.) Fil·lidi que creix sobre una branca o rama lateral. |
Briòfits |