Iniciem l’itinerari a la Canalassa, a uns dos quilòmetres del santuari de Falgars, en un entorn prepirinenc frescal i molt adequat per descobrir la diversitat de molses i hepàtiques d’aquest sector del massís del Catllaràs. De seguida es fa evident que per observar briòfits cal canviar l’escala de la mirada: amb l’ajut de la lupa de mà, el sòl del bosc, les roques, les escorces i els marges humits es transformen en petits mons plens de formes, textures i detalls.
Ens movem en un ambient forestal, humit i ombrívol, on la presència de substrats calcaris, prats frescals, recs, talussos i afloraments rocosos afavoreix una notable varietat de briòfits.
El guiatge va anar a càrrec de César Pedrocchi, Miquel Jover i Carles Espelt, amb aportacions de diversos assistents, com en Josep Casado, sobre molses de jonquera, i en Romà Rigol, especialment en relació amb alguns Carex (flora vascular).
Als primers trams forestals ja hi trobem espècies representatives dels ambients boscosos, com Dicranum scoparium, Rhytidium rugosum, Hylocomium splendens, Rhytidiadelphus triquetrus i diverses espècies de Thuidium. Algunes creixen formant tapissos al sòl o als petits talussos; d’altres apareixen sobre troncs, branques o roques, mostrant fins a quin punt el microambient condiciona la presència de cada espècie.
Poc després de començar el recorregut també localitzem Apometzgeria pubescens, una hepàtica tal·losa de tal·lus estret i densament pilós. A mesura que avancem els afloraments calcaris i els talussos pedregosos ens ofereixen un altre conjunt de briòfits saxícoles i terri-saxícoles, com Encalypta streptocarpa, Ctenidium molluscum, Tortella tortuosa, Neckera crispa i, puntualment, Plagiopus oederianus. També hi apareixen hepàtiques dels gèneres Porella i Scapania, entre les quals destaca Scapania aspera.
Més endavant, a l’entorn de la Mina del Moreno i del rec de la Font Freda, la humitat persistent afavoreix espècies lligades a fonts i surgències. A la Mina del Moreno hi apareix Aneura pinguis, mentre que al rec de la Font Freda podem observar Pellia endiviifolia i Palustriella commutata.
La fageda afegeix encara més interès al recorregut, amb el seu ambient ombrívol i frescal, i ens permet veure espècies com Bartramia halleriana, Polytrichum formosum i Atrichum undulatum.
Al Prat Gespador fem la parada per dinar, però l’activitat naturalista no s’atura del tot. El descans es converteix gairebé en un petit taller improvisat de fotografia macro, amb proves amb el mòbil, càmeres compactes i recursos senzills com col·locar una lupa de mà davant l’objectiu del telèfon. Més tard en Miquel Jover dedica uns minuts a fer un petit taller pràctic de fotografia macro, una eina molt útil per documentar briòfits al camp.
Cal destacar que ha estat una sortida molt profitosa, tant per la diversitat de briòfits observats com per la bona disposició de totes les persones participants, que van mantenir l’atenció fins al final malgrat la durada del recorregut i la quantitat d’informació compartida. El Catllaràs ens ha ofert un escenari magnífic per endinsar-nos en la briologia de camp i comprovar, una vegada més, que la natura també es revela en els detalls més petits.
