Pronunciació
Cynosúrus, m.
Descripció del terme
Del grec kýon, kynós (gos) i ourá, -ás (cua), és a dir, cua de ca, perquè la inflorescència recorda la cua d'aquest animal.
En l'antiguitat grega i romana, kynosourá, ás –en llatí, cynosura, -ae– era el nom de la constel·lació de l'Osa Menor. Com a nom de planta no apareix fins el segle XVIII quan C. Linné el fa servir com a nom de gènere a Genera Plantarum (1735); i A. Van Royen, en Flora Leydensis (1740), també emprà aquest mot per a designar algunes gramínies incloses més tard per Linné en aquest gènere.
Termes relacionats i glossaris
Glossaris
Etimològic
Crèdits i bibliografia
Redacció i composició
Maquetació web