Del grec dáktylos (dit, dàtil) o daktylís (digital, com un dit). Plini el Vell anomenava dactylus o dactylis a diferents "articles" amb alguna semblança a un dit o dits, des d'un mol·lusc a una pedra (interpretada com un fòssil de belemnits), així com també diferents plantes per motius diversos.
Durant el Renaixement, els mots dactylon, dactylus i dactylis es van aplicar a gramínies amb inflorescències més o menys digitades. Abans que Linné, Gronovius, en Flora Virgínica (1739), va anomenar Dactylis a una planta americana; i A. Van Royen, en Florae Leydensis Prodromus (1740), formà un gènere Dactylis de gramínies. Finalment, C. Linné, en Species Plantarum (1753), establí el seu gènere Dactylis amb espècies diferents a les anteriors, de les quals, actualment, només conserva D. glomerata.