Cephalanthera damasonium

A aquesta orquidàcia, C. Bauhin (1623) l'anomenà Helleborine flore albo, vel Damasonium montanum latifolium, d'on Ph. Miller (1768) prengué el nom específic per a la seva Serapias damasonium, que G. C. Druce (1906) validà com a Cephalanthera damasonium. El nom prové del grec damasónion, que, segons Dioscòrides i Plini, és sinònim del, també grec, álisma, una planta de llocs humits, de fulles estretes i flors blanques, probablement Alisma Plantago-aquatica de Linné (Alismatàcies). Théis diu que deriva del grec damáo o damáso (domar), per les suposades propietats de la planta com a antídot contra el verí del gripau i la llebre de mar.