Pronunciació
Crócus, m.
Descripció del terme
Del llatí, crocus, -i (el safrà) i aquest del grec krókos, -ou, derivat de króke (filament), per al·lusió als estigmes filamentosos d'aquestes plantes. El mot sembla que té un origen semític: accadi kurkamu, arameu kurkama, hebreu karkom, àrab kurkum.
El gènere Crocus fou establert per Tournefort (1694) i validat en Linné (1753).
Termes relacionats i glossaris
Glossaris
Etimològic
Crèdits i bibliografia
Redacció i composició
Maquetació web