Anthericum liliago

Aquest nom, potser del llatí medieval, apareix en un comentari al Dioscòrides traduït (1516) per Ermolao Barbaro, aplicat a una planta, anomenada també martegonia, "de flor purpúria, com el lliri", probablement el marcòlic vermell (Lilium martagon).
Format del llatí lilium, -ii (el lliri) amb el sufix -ago, -aginis, que indica relació o semblança. Linnè prengué aquest nom (que és femení i, al binomi, va en aposició) de C. Bauhin que esmenta la Liliago de Cordus com a sinònim del seu Phalangium parvo flore non ramosum.