Juglans

Del llatí juglans, -andis (la noguera i el fruit, la nou). És una contracció de Jovis –genitiu de Jupiter, principal deu de la mitologia romana– i glans, glandis (aglà), que vol dir literalment 'aglà de Júpiter'.

El gènere Juglans fou adoptat per Linné en 1737 en substitució de Nux de Tournefort sense aclarir el motiu. Nux, nucis era el mot amb que els llatins anomenaven genèricament als fruits amb embolcall llenyós, com ara nous, avellanes, ametlles i, fins i tot, pinyons.