Elaeagnus

Del grec elaíagnos, -ou, segons Teofrast, nom d'una planta llenyosa que creixia al llac Kopaís (Grècia), que podria ser un salze (Salix sp.) o l'aloc (Vitex agnus-castus). És mot compost de elaía, -as (l'olivera) i ágnos (aloc) o agnós (cast, sagrat), com si diguérem, l'olivera sagrada.
Linné va prendre aquest nom genèric de Tournefort que, al seu torn, l'havia pres de J. Camerarius, fill, que havia cregut veure en l'arbre argentat o cínamom (Elaeagnus angustifolia), la planta de què parlava Teofrast.