Segons el Pseudo-Dioscòrides, passarina, -ae era el nom que els romans donaven al leukóion de Dioscòrides, que molts botànics identifiquen amb el violer (Mathiola incana). Alguns botànics pre-linneans donaren el nom de Passerina a diverses plantes de fulles estretes com la llengua d'un pardal: del llatí passer, -eris (pardal, ocell). Linné, en Philosofia Botanica, no cita aquest nom entre els extrets d'autors grecs o llatins, sinó que pren el mot específic, per al seu Stellera passerina, de J. Bauhin, que anomenava aquesta planta Passerina Tragi. A més, Linné el relaciona amb la figura de les llavors de la planta, que s'assemblarien al bec d'un pardal. En llatí, passerinus, -a, -um (allò que pertany al pardal).