Teucrium scordium

Scordium, -ii és un nom manllevat dels autors clàssics, que els botànics pre-linneans feien servir en sentit genèric per a plantes de la família de les labiades. En Dioscòrides skórdion és una planta de llocs muntanyosos i palustres amb una certa olor a all —del grec skórodon, ou (all)—. Segons Plini, scordion era pròpia de camps fèrtils i humits del Pont (N. d'Anatòlia) i de sabor amargant. Els botànics suposen que la primera seria Teucrium scordium i la segona T. scorodonia.