Violeta de bosc
En els alzinars, en les rouredes i també en els boscos de ribera, a les vores dels camins, en els llocs ombrívols, hi pot créixer bé la Viola alba.
Aquesta planta herbàcia pertany a la família de les violàcies i com la majoria d’espècies del seu gènere, és un hemicriptòfit, renova cada temporada la seva part aèria.
La violeta de bosc té un rizoma llenyós i tortuós. D’aquesta tija soterrada en poden brotar estolons herbacis, laterals, prims, llargs i prostrats. És una planta acaule. La seva alçada es troba entre els 5 i els 15 cm.
Totes les fulles són basals, en roseta, i llargament peciolades. Tenen unes estípules linears o estretament lanceolato-linears, agudes i dividides en segments molt estrets (fimbriades). El limbe foliar és ovato-cordiforme i el marge, crenat poc profundament.
Comença la floració amb l’arribada dels primers dies assolellats de febrer i s’allarga fins el mes de maig.
Les flors que són més o menys flairoses, poden ser de color violeta, blaves o blanques. Neixen directament de la roseta basal i tenen el peduncle llarg, les bràctees estan situades al seu punt mig o una mica més amunt. El calze té cinc sèpals oblongs i obtusos, els seus apèndix fan de 0,5 a 1,1 mm. La corol·la està formada per cinc pètals desiguals que tenen l’àpex arrodonit i la seva cara interior pilosa; dos dirigits cap amunt i tres cap avall, el central segueix enrere i forma un esperó, una protuberància que sovint, és de color violeta. La simetria de flor de la Viola alba és zigomorfa.
L’androceu està format per cinc estams lliures. Els estams tenen el filament molt curt i el connectiu que hi ha entre les dues teques de les anteres s’ha transformat en un apèndix apical membranós de color ataronjat. Els dos estams inferiors tenen una prolongació basal nectarífera i s’endinsen en l’esperó. Les anteres connivents dels altres tres estams, s’adhereixen a l’ovari.
El gineceu té un pistil format per tres carpels, l’ovari és súper i unilocular, amb nombroses llavors. L’estil acaba en un estigma recorbat.
El fruit és una càpsula subglobosa que penja d’un peduncle recorbat i que s’obre per tres valves deixant anar les llavors. Aquestes tenen una excrescència tegumentosa rica en substàncies oleaginoses i molt apreciada per les formigues, elles mentre transporten les granes als formiguers, ajuden a la seva dispersió i fan possible el naixement de plantes noves.