Aquesta planta és una herba perenne, fètida i verinosa que habita boscos clars poc o molt humits i també les vorades dels seus entorns.
Pertany a família de les ranunculàcies i al gènere Helleborus.
La seva alçada màxima és de 60 cm.
És un camèfit. La seva soca és vertical, cilíndrica i una mica llenyosa. Encara que no té fulles basals, sí que té les cicatrius de les fulles velles a la part inferior.
A la zona mitjana, els nous rebrots, les fulles que hi neixen són pedades, profundament dividides (pedatisectes), glabres, i tenen un pecíol llarg, acanalat i embeinador. Els 7-11 segments d’aquestes fulles, estretament lanceolats, són quasi enters o una mica serrats, brillants i d’un color verd força fosc.
Les bràctees són d’un color verd clar i tenen les seves diferències. Unes, les inferiors i les mitjanes tenen el limbe reduït i més o menys dividit. Les altres, les superiors, són ovades i enteres.
El marxívol floreix a ple hivern. Les seves flors verdes i campanulades s’agrupen en una densa inflorescència corimbiforme.
Les flors són grans, radials, de simetria actinomorfa, nutants (pengen cap avall) i tenen un diàmetre que pot mesurar d’1-3 cm. El calze està format per 5 sèpals lliures, persistents, són amplament ovats i de color verd pàl·lid amb la punta, de vegades, truncada i púrpura; aquests donen la forma globosa al periant i s’obriran al fructificar. Els 8-12 pètals, transformats en nectaris, són petits, tubulosos i tenen la part superior bilabiada. L’androceu té nombrosos estams i el gineceu, pocs pistils, només de 2 a 4. L’ovari és súper.
Els carpels, soldats per la base, es convertiran en fol·licles. Aquests, són uns fruits coriacis, inflats al final i arrugats transversalment; més llargs que amples i amb un bec afusat que és igual a la meitat de la seva longitud. Contenen de 2 a 5 llavors.