Erica multiflora
Bruc d’hivern
Aquesta planta pertany a la família de les ericàcies, al gènere Erica. L’epítet específic multiflora, en llatí, significa “de moltes flors”.
Segons les formes vitals de Raunkjaer és un nanofaneròfit perquè en els períodes desfavorables de l’any, les seves gemmes de recanvi se situen a menys de 2 m d’altura.
Forma brolles sobre terrenys calcaris i ocasionalment la trobarem en boscos clars.
Aquest arbust té una alçada mínima d’1 m i una màxima, de 2. És ramificat de branquillons erectes.
I és també perennifoli perquè conserva el seu fullatge, verd fosc, durant tot l’any. Les fulles creixen en verticils de 4 o 5. Són linears, poden mesurar de 6 -14 mm de llargada i, són revolutes, tenen el marge tan enrotllat, que la cara inferior, el revers, queda amagada.
La floració esclata quan comença l’estiu i s’allarga mitja tardor.
La inflorescència, terminal i racemiforme, és gran i densa, té moltes flors petites de color rosa.
Cada inflorescència parcial, d’1-3 flors, té 3 bràctees verticil·lades i cada flor té 3 bractèoles basals que envolten la meitat inferior d’un pedicel llarg i purpuri. El calze està format per 4 sèpals de color rosa, més o menys lliures, que tenen una forma ovada o oblongo-lanceolada i l’àpex cuculat. La corol·la que té una simetria actinomorfa, és tubular o estretament acampanada i està formada per 4 lòbuls poc profunds. L’androceu té 8 estams, les anteres en són exsertes. El gineceu és glabre, l’estigma té forma de con invertit, l’estil és llargament exsert, pot mesurar 4 mm i, l’ovari és súper.
El fruit és una càpsula petita i glabre de 4 valves. Les llavors són estriades i nombroses