Quercus

Del llatí quercus, -us (el roure). L'origen etimològic d'aquesta paraula no és gens clar. La teoria tradicional (qüestionada en estudis lingüístics posteriors) prové del clàssic Glossaire de Botanique. DeTheis hi diu que ve del celta quer (formós) i cuez (arbre), és a dir bel arbre o arbre per excel·lència, apel·latiu que els celtes aplicaven al roure, que deien derw en la seva llengua, d'on derivaria druïda o sacerdot del roure; i relaciona aquests mots amb el grec drys,-yós (roure), i amb que, segons la mitologia, el roure fos l'arbre consagrat a Júpiter. Altres autors el relacionen amb l'àrab al qurk (l'alzina surera).