Melica

Pronunciació
Mélica, f.
Descripció del terme

Mot d'origen desconegut. Segons R. Dodoens (segle XVI), melica era el nom en llatí de la planta que en altres parts d'Itàlia anomenaven sorgho, i que identificava amb el milium de Plini el Vell; i afegia que els ínsubres (un poble cèltic de Ligúria) li deien "melegua" i "melega". Potser té relació amb l'arrel indoeuropea melh- (moldre, triturar) que podria compartir amb milium. El lexicògraf italià Ottorino Pianigiani (1845-1926) el fa venir del milium de Plini a través de la forma intermèdia "milica" que, en darrera instància, derivaria del llatí mel, mellis (la mel), cosa que justifica per la dolçor de les tiges d'alguna melca o sorgo. Per aquest motiu, s'ha relacionat també amb el grec melikós (dolç), derivat de méli (la mel).

Sigui com sigui, havent assignat el sorghum al gènere Holcus, C. Linné (Species Plantarum, 1753) va fer servir el nom Melica, que quedava lliure, per a un altre dels seus gèneres.

    Glossaris
    Etimològic