Pronunciació
Cárduus, m.
Descripció del terme
Del llatí carduus, -i, nom del card en sentit molt ampli que incloïa plantes herbàcies espinoses de diferents famílies. Com Carex, sembla molt segur que té l'arrel del verb carere (cardar les fibres, la llana).
El gènere Carduus fou establert per S. Vaillant (1719) i validat en Linnè (1733 i 1754), però incloent-hi també els gèneres Polyacantha, Silybum i Eriocephalus de l'autor francès.
Termes relacionats i glossaris
Glossaris
Etimològic
Crèdits i bibliografia
Redacció i composició
Maquetació web