La celidònia, l’herba de les orenetes o també, l’herba de les berrugues, és una planta perenne de la família de les papaveràcies i l’única espècie del gènere Chelidonium.
Com que la planta conserva les gemmes perdurants a nivell de terra durant el període desfavorable, la forma vital és d’hemicriptòfit.
D’un color verd cendrós, pot créixer fins a 80 cm i ho fa en els herbassars ruderals frescos i humits a partir del mes de març i fins el setembre.
El seu làtex ataronjat té propietats càustiques, és irritant. Pot causar una dermatitis per contacte. La seva capacitat de produir cremades locals a la pell ha estat utilitzada en medicina popular per l’eliminació de berrugues, d’aquí el seu nom popular.
La part subterrània d’aquesta planta és un rizoma que té l’aspecte d’una arrel.
La tija es desenvolupa dreta, es ramifica i té fulles des de la seva base. En els entrenusos la seva superfície és més o menys vellutada, pubescent, coberta de pèls fins i suaus.
La disposició de les fulles a la tija és esparsa. Les basals són peciolades i les caulinars, de vegades, subsèssils. Les fulles són pinnatisectes, profundament dividides en segments lobulats. L’anvers és verd i el revers, glauc.
Les inflorescències són umbel·les de 2 a 6 flors actinomorfes. Els pedicels d’aquestes flors són més curts (3-8 cm) que el peduncle (5-10 cm).
El calze està format per dos sèpals que cauen quan la flor s’obre. Aquests sèpals són groc verdosos i tenen pèls a l’àpex.
La corol·la està formada per 4 pètals de prefloració corrugada. Són quasi quasi iguals, unguiculats, grocs i fan una mica d’olor.
L’androceu té molts estams lliures amb anteres el·lipsoïdals grogues.
El gineceu és bicarpel·lar. Sorprenen els 2 estigmes ovalats i divergents, el curt estil i un ovari súper molt llarg.
El fruit és una càpsula allargada de 3 a 5 cm de longitud amb una sola cavitat i amb dehiscència valvar, les dues valves s’obren soles.
Les llavors són globoses, petites i negres. Tenen una excrescència lateral (aril), un teixit crestat blanc ric en àcids grassos que sobresurt i que serveix d’aliment a les formigues. Elles són les que s’encarreguen de la dispersió de les llavors que han caigut a terra, les transporten, se les emporten lluny de la planta, fins a l’entrada dels formiguers sense danyar-les.