Glossari etimològic

De siler, -eris, nom, aquí en aposició, que els romans donaven a una espècie de salze.

Del grec ochrós (groguenc), a causa del color del llegum a la maturitat.

Nom genèric d'arrel grega, lathraíos, -a, -on (secret, clandestí), creat per Linné en substitució de Clandestina de Tournefort, un sinònim, aquest, d'arrel llatina. El nom fa referència a que la planta viu soterrada en la seva major part, de manera que solament la inflorescència es fa aparent.

És la Clandestina flore subcaeruleo de Tournefort, i d'ací deriva l'específic de Linné, del llatí clandestinus, -a, -um (d'amagat, clandestí), per la tija d'aquesta planta gairebé totalment soterrada.

Nom del llatí botànic –derivat del llatí squama, -ae (escama)– amb què alguns botànics pre-linneans anomenaven aquesta planta, per tenir el rizoma guarnit d'escames, i que Linné va prendre com a epítet específic.

Del grecollatí lathyros, nom donat per Teofrast a una lleguminosa, probablement Lathyrus sativus.

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color més o menys blanc groguenc de les flors.

Del llatí angulatus, -a, -um (que té angles), per la forma de la tija.

Del llatí annuus, -a, -um (anual), per ser espècie de duració anual.

Aphaca és el nom grecollatí d'una lleguminosa en Teofrast i Plini.

Mot compost del nom grecollatí d'una planta en Plini, asphodelus (la porrassa) i el sufix grec -oídes (semblant a), per alguna semblança, probablement el color de les flors.

De Barcelona, pel seu lloc d'habitació. Adjectiu gentilici format del nom llatí, Barcino, d'aquesta ciutat.

Participi present del verb canescere (emblanquir-se), pel color glaucescent dels folíols.

Del llatí cilium, -ii (pestanya), per les estípules generalment ciliades.

Ho fan derivar del llatí cirrus, -i (rínxol, bucle), pel circell molt ramificat.

Del llatí hirsutus, -a, -um (eriçat, aspre), pels pèls tuberculosos que cobreixen el llegum.

Del llatí latifolius, -a, -um (que té les fulles amples), adjectiu compost de latum (ample) i folium, -ii (fulla),  és a dir, de fulles amples, per ser-ho ordinàriament els seus folíols.

Dedicada a Linnè.

Del llatí luteus, -a, -um (groc), pel color de la flor.

Adjectiu compost del grec makrós (llarg) i, rhíza (arrel), per la forma del rizoma.

Del llatí niger (negre), per ser negre el llegum a la maturitat i tornar-se negra tota la planta per la dessecació.

En memòria de Guillaume Nissole (1647-1734), metge i botànic de Montpeller, al Llenguadoc.

De l'adjectiu llatí pratensis, -e, derivat de pratum, -i (prat o prada), per la seva ordinària estació.

Del llatí sativus, -a, -um (que se sembra), per cultivar-se l'espècie.

Del llatí saxatilis, -e (que viu entre roques), derivat de saxum, -i (roca), per la seva estació, en terrenys pedregosos o àrids.

Del llatí seta, -ae (cerra) i folium, -ii (fulla), pels folíols llargament linear-alenats.

Del grecollatí sphaericus (esfèric, rodó), per la forma globulosa de les llavors.

Del llatí sylvestris, -e (salvatge, que no es cultiva) derivat de sylva, -ae (el bosc) Per la seva estació.

Del llatí tingitanus, -a, -um (propi de Tànger), perquè aquesta espècie hi viu.

Del llatí tuberosus, -a, -um (ple de tumors), derivat de tuber, -eris (inflor, tumor), aplicat impròpiament aquí als bonys tuberculoides del rizoma.