Glossari etimològic

CERCADOR DEL GLOSSARI D'ETIMOLOGIA
Índex del glossari etimològic -> | A |  B |  C |  D |  E |  F |  G |  H |  I |  J |  K |  L |  M |  N |  O |  P |  Q |  R |  S |  T |  U |  V |  X |  Y |  Z | 
Inrodueix el terme a cercar
Introdueix les paraules que conté la descripció a buscar
Terme Sort descending Descripció del terme Glossari
Lachyrus cicera

De cicera, -ae, nom que Columel·la aplica a un llegum que considera semblant al Cicer o cigró.

Etimològic
Lactuca

Del llatí lac, lactis (la llet), pel làtex que produeix i que surt quan es trenca alguna de les seves parts.

Aquest gènere fou publicat per Carl Linnè en 1753.

Etimològic
Lactuca muralis

Del llatí muralis, -e (del mur o de la paret), derivat de murus, -i (muralla, mur, tanca), per la seva estació més freqüent, en murs i parets de roca.

Etimològic
Lactuca perennis

Del llatí perennis, -e (durador, perenne), adjectiu que s'aplica en botànica a les plantes que, com aquesta, viuen tres anys o més.

Etimològic
Lactuca saligna

Del llatí salignus, -a, -um (de salze), derivat de salix, icis (el salze), per les tiges flexibles i les fulles estretes semblants a les dels salzes.

Etimològic
Lactuca sativa

Del llatí sativus, -a, -um (que se sembra o conrea), per ser una planta, l'enciam, cultivada des d'antic.

Etimològic
Lactuca scariola

Nom, aquí en aposició, que va conservar del gènere on abans havia estat classificada. Una mena d'escarola silvestre, amb terminació de diminutiu, per analogia amb altres com ara serriola.

Etimològic
Lactuca serriola

Potser una corrupció de seriola, diminutiu del llatí series, -ei (fila de dents, en Plini) i un nom antic de la xicoira, per associació amb serrula, diminutiu de serra, -ae (la serra), fent al·lusió als marges de les fulles amb petites dens de serra. Sinònim de serrulata.

Etimològic
Lactuca tenerrima

En llati, tenerrimus, -a, -um és la forma superlativa de tener, -a, -um (tendre, tou, flexible), per tractar-se d'una planta delicada, de tiges primes.

Etimològic
Lactuca viminea

Del llatí vimineus, -a, -um (fet de vímets), derivat de vimen, -inis (el vímet), fent referència al brancatge gràcil i flexible, a la manera dels vímets.

Etimològic
Lactuca viminea subsp. chondrilliflora

Epítet del llatí botànic que significa literalment "flors de Chondrilla", al·ludint-ne a la similitud de les flors amb les del màstec (Chondrilla juncea).

Etimològic
Lactuca virosa

Del llatí virosus, -a, -um (fètid, enverinat), derivat de virus, -i (verí, metzina, fetor), al·ludint aquí tant a l'olor forta com també a les propietats de la planta, o més ben dit, del suc, lactucari o tridaci, que se'n treu; és la Lactuca agrestis de Dioscòrides.

Etimològic
Lamium

Lamium, en Plini, és l'ortiga morta (Lamium sp.). D'etimologia incerta, podria derivar del llatí lama, -ae (fangar), per ser planta de llocs humits. Altres autors fan derivar el nom del grec lámos (la gorja), per la forma de la corol·la. Tournefort considera fantasiosa la idea que el relaciona amb un diabló, de nom Lamia, que espanta els infants i la cara del qual s'assembla a la flor del Lamium; En llatí, lamia, -ae (bruixa, fetillera).

Etimològic
Lamium amplexicaule

Amplexicaulis, -e, adjectiu del llatí botànic format del llatí amplexere (abraçar) i caulis, -is (tija, tronc), perquè les fulles, en aquest cas les superiors, sèssils, abracen la tija. Adjectiu incorporat  com a neologisme al vocabulari científic.

Etimològic
Lamium flexuosum

Del llatí flexuosus, -a, -um (sinuós, retort), per les tiges flexuoses; adjectiu adoptat com a neologisme en la llengua comuna.

Etimològic
Lamium hybridum

Epítet format del llatí hybrida, -ae, nom aplicat per Plini als animals engendrats entre races domèstiques i salvatges. En aquest cas, per creure'l híbrid del L. purpureum i del L. amplexicaule.

Etimològic
Lamium maculatum

Del llatí maculatus, -a, -um (tacat), per les fulles freqüentment tacades de blanc.

Etimològic
Lamium purpureum

Del llatí purpureus, -a, -um (de color de porpra), per les flors purpúries de la planta.

Etimològic
Lapsana

Del grec lapsáne o lampsáne, que hom relaciona amb el verb lapázo (purgar, laxar). En Dioscòrides i Plini era el nom d'una mena de col silvestre mengívola i medicinal, amb suposades propietats laxatives, que no té res a veure amb aquest gènere de plantes.

El gènere va ser publicat per Linnè en 1753.

Etimològic
Lapsana communis

Del llatí communis, -e (comú, vulgar), per ser una planta freqüent. El nom d'aquesta planta en anglès (nipple-wort) i francès (herbe aux mamelles), de significat idèntic, fa referència a cert ús que en feien les dones lactants.

Etimològic
Laserpitium

Del llatí laserpitium, -ii o laserpicium, -ii, que, segons Plini, era el suc d'una planta, segurament del gènere Ferula, així com el nom de la pròpia planta. Linnè validà aquest gènere, que havien establert altres botànics anteriors com ara Tournefort, C. Bauhin, Morison i altres, per a plantes que tenen poc a veure amb les que així anomenaren els romans.

Etimològic
Laserpitium gallicum

Del llatí gallicus, -a, -um (de la Gàl·lia o França), pel seu lloc d'habitació principal.

Etimològic
Laserpitium nestleri

Espècie dedicada al botànic alsacià Christian Gottfried Nestler (1778-1832).

Etimològic
Laserpitium siler

De siler, -eris, nom, aquí en aposició, que els romans donaven a una espècie de salze.

 

Etimològic
Lathirus ochrus

Del grec ochrós (groguenc), a causa del color del llegum a la maturitat.

Etimològic
Lathyrus

Del grecollatí lathyros, nom donat per Teofrast a una lleguminosa, probablement Lathyrus sativus.

Etimològic
Lathyrus albus

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color més o menys blanc groguenc de les flors.

Etimològic
Lathyrus angulatus

Del llatí angulatus, -a, -um (que té angles), per la forma de la tija.

Etimològic
Lathyrus annuus

Del llatí annuus, -a, -um (anual), per ser espècie de duració anual.

Etimològic
Lathyrus aphaca

Aphaca és el nom grecollatí d'una lleguminosa en Teofrast i Plini.

Etimològic