Glossari etimològic

Del grec iasióne, nom en Dioscòrides i Plini de diferents corretjoles (Convolvulus sp. i Calystegia sepium). Es fa derivar del grec íasis (curació), al·ludint a les suposades virtuts curatives d'alguna d'aquestes plantes.

El gènere fou establert per Linnè, arbitràriament, per a plantes que no tenen res a veure amb les abans mencionades

Del llatí crispus, -a, -um (arrissat, ondat), per les fulles de marges sovint ondulats.

Del llatí humilis, -e (baix, humil), derivat de humus, -i (el sòl, la terra), fent referència a l'escassa talla de la planta.

Del llatí laevis, -e (llis, polit), per ser planta poc pilosa, amb la part superior de la tija floral glabra.

Del llatí montanus, -a, -um (referent a la muntanya o que hi viu), per fer-se en llocs principalment de la zona dita montana.

Del llatí perennis, -e (durador, perenne), perquè és perenne a diferència d'altres congèneres.

Nom d'origen persa que passà al llatí medieval a travès de l'àrab jasamín, jasemín o jasmín. Segons J. Bauhin (Pinax, 1623) podria derivar també del grec jásme, -es, nom que apareix al Pseudo-Dioscòrides.
El gènere Jasminum fou establert per Tournefort (1694, 1700) i validat en Linné (1753, 1754).

Adjectiu del llatí botànic que vol dir ramós, llenyós, com un arbust, derivat del llatí frutex, -icis (arbust), per ésser planta llenyosa.

Dedicat a Jàson, cabdill dels argonautes en la mítica expedició a la recerca del velló d'or.

El gènere Jasonia fou descrit i publicat en 1826 pel botànic francès Alexandre de Cassini.

Del llatí glutinosus, -a, -um (enganxifós), per la substància viscosa que en segreguen les glàndules.

Del llatí, tuber, -eris (inflamació, tumor), pel rizoma engruixit.

Nom creat pel botànic francès Henri Cassini en 1821 "a la memoire du naturaliste Jurine", sens dubte Louis Jurine (1751-1819), prestigiós metge i naturalista suís, descobridor del "sisè" sentit dels ratpenats.

Del llatí humilis, -e (baix, humil), derivat de humus, -i (el sòl, la terra), fent referència a les petites dimensions de la planta, que tot just s'aixeca uns centímetres del terra.