Terme Sort descending | Descripció del terme | Glossari |
---|---|---|
Paeonia | Del grec paionía, forma femenina de paiónios que vol dir curatiu, saludable o medicinal. A. Laguna, en els comentaris al “Dioscórides”, diu: “Es diu peònia aquesta planta pel nom del seu primer inventor que fou Peó”. Paeonius o Peó era un déu grecoromà de la medicina. |
Etimològic |
Paeonia microcarpa | Del grec mikrós (petit) i karpós (fruit), al·ludint a la mida petita del seus fol·licles. |
Etimològic |
Paeonia peregrina | Per la seva extensa àrea de dispersió. |
Etimològic |
Paeoniaceae (Peoniàcies) | Fa referencia al seu únic gènere. |
Etimològic |
Paliurus | Del grecollatí paliurus, -i, nom d'un aladern espinós altres arbusts similars, algú dels quals a més d'un autor li ha recordat la corona d'espines de Crist. El gènere Paliurus (Rhamnaceae) fou establert por Tournefort (1694, 1700) i validat en Ph. Miller (1754). |
Etimològic |
Paliurus spina-christi | Nom compost en llatí que significa 'espina de Crist', fent referència a la corona d'espines de la passió de Crist, per les branques espinoses. |
Etimològic |
Pallenis | Del llatí Pallenis, idis (de Pallene), nom d'una ciutat grega a la península calcídica del mateix nom, avui anomenada Kassandra, a la regió grega de Macedònia. Segons la llegenda, pren el nom de Palléne, filla de Sithón, rei mitològic dels Odomantes, en Tràcia. |
Etimològic |
Pallenis spinosa | Del llatí spinosus, -a, -um (que té espines) en referència a les espines apicals de les bràctees involucrals. |
Etimològic |
Papaver | Nom llatí de la rosella i del cascall. |
Etimològic |
Papaver hispidum | De hispidus (setós, pelut), pels pèls rígids de la càpsula. |
Etimològic |
Papaver alpinum | Perquè viu a la regió alpina. |
Etimològic |
Papaver argemone | Nom que dóna Plini a una espècie d'anemone, per la semblança. També hi ha qui ho fa venir del grec árgemon (núvol als ulls), pel seu antic ús per a guarir afeccions dels ulls. |
Etimològic |
Papaver clavatum | Del llatí clava (maça), per la forma de la càpsula. |
Etimològic |
Papaver dubium | Del llatí dubius (dubtós), per la dificultat de distingir-lo d'altres espècies afins, especialment de P. obtusifolium, amb la qual es confon fàcilment. |
Etimològic |
Papaver hybridum | Del llatí hybrida (de raça mixta), potser perquè se li van trobar caràcters barrejats. Segons Cadevall, hybridum hi resulta mal aplicat (nomen ineptum). |
Etimològic |
Papaver obtusifolium | Pels lòbuls de les fulles, que són arrodonits i obtusos. |
Etimològic |
Papaver rhoeas | Del grec rhoiás -ádos (que vessa, que s'escola) que, aplicat a l'espècie, significa que s'esfulla fàcilment, fent referència a la caducitat dels embolcalls florals. |
Etimològic |
Papaver setigerum | De setiger (setós), pels pèls blancs i rígids de les fulles. |
Etimològic |
Papaver somniferum | Perquè el suc de la planta, o sigui, l'opi, fa adormir. |
Etimològic |
Papaveraceae (Papaveràcies) | De Papaver, nom del principal gènere. |
Etimològic |
Parentucellia | Gènere dedicat per Domenico Viviani, que el va establir en 1824, a Tomaso Parentucelli (1397-1455), humanista italià que va arribar a papa amb el nom de Nicolàs V que, entre altres actuacions, fundà la Bibioteca Vaticana i fomentà la traducció dels clássics. |
Etimològic |
Parentucellia viscosa | Del llatí viscosus, -a, -um (enganxós) derivat de viscus, -i (el vesc), per la substància agafallosa que segrega la tija. |
Etimològic |
Parnassia | Del llatí Parnassus, muntanya de Grècia on, segons la mitologia, vivien les muses; per la seva habitació a les muntanyes. Gènere creat per Tournefort a partir del nom d'una herba (grec: agróstis en to Parnásso, llatí: gramen Parnassi) que, segons Dioscòrides i Plini, creix al mont Parnàs, i que molts botànics del segle XVI van suposar que es tractava de la parnàssia o fetgera blanca (Parnassia palustris). |
Etimològic |
Parnassia palustris | Del llatí palustris, -e (pantanós o que viu als aiguamolls), per la seva estació, de llocs humits i pantanosos. |
Etimològic |
Paronychia | Del grec paronychía (panadís). També, nom en Dioscòrides d'una herba que neix sobre les pedres i que cura el panadís, que alguns autors han suposat que podria ser Paronychia argentea. El gènere Paronychia fou establert per Ph. Miller en 1754. |
Etimològic |
Paronychia argentea | Del llatí argenteus, -a, -um (de plata o de color de plata), per les bràctees blanques, argentades. |
Etimològic |
Paronychia capitata | Del llatí capitatus, -a, -um (allò que té cap), derivat de caput, -itis (el cap), per la inflorescència en glomèruls terminals. |
Etimològic |
Paronychia echinulata | Adjectiu del llatí botànic format amb el diminutiu echinulus, d'echinus, -i (eriçó), amb el sufix -atus, -a, -um (proveït de, en forma de), fent al·lusió al sèpals quasi espinescents. |
Etimològic |
Paronychia kapela | Kapela és el topònim d'un lloc de la regió del Alps sud-orientals, potser a Slovènia, perquè hi creixia aquesta planta. |
Etimològic |
Paronychia kapela subsp. serpyllifolia | Del grecollatí serpyllum (el serpol) i folium, -ii (la fulla), per la semblança de les fulles amb les d'aquesta planta. |
Etimològic |