Glossari etimològic

Nom, derivat del llatí labia, -arum (els llavis), que els antics botànics van aplicar a un gran grup de plantes caracteritzades per la forma del calze i de la corol·la, generalment tubulosos a la base i fesos superiorment, formant dos llavis.

Segons el Codi internacional de nomenclatura en vigor, adoptat al Congrés Internacional de Botànica de Shenzhen (2017), Labiatae és el nom prioritari "a conservar" d'aquesta família, i preval sobre el nom sistemàtic, Lamiaceae, que és un "nom alternatiu".

De cicera, -ae, nom que Columel·la aplica a un llegum que considera semblant al Cicer o cigró.

Del llatí lac, lactis (la llet), pel làtex que produeix i que surt quan es trenca alguna de les seves parts.

Aquest gènere fou publicat per Carl Linnè en 1753.

Del llatí muralis, -e (del mur o de la paret), derivat de murus, -i (muralla, mur, tanca), per la seva estació més freqüent, en murs i parets de roca.

Del llatí perennis, -e (durador, perenne), adjectiu que s'aplica en botànica a les plantes que, com aquesta, viuen tres anys o més.

Del llatí salignus, -a, -um (de salze), derivat de salix, icis (el salze), per les tiges flexibles i les fulles estretes semblants a les dels salzes.

Del llatí sativus, -a, -um (que se sembra o conrea), per ser una planta, l'enciam, cultivada des d'antic.

Nom, aquí en aposició, que va conservar del gènere on abans havia estat classificada. Una mena d'escarola silvestre, amb terminació de diminutiu, per analogia amb altres com ara serriola.

Potser una corrupció de seriola, diminutiu del llatí series, -ei (fila de dents, en Plini) i un nom antic de la xicoira, per associació amb serrula, diminutiu de serra, -ae (la serra), fent al·lusió als marges de les fulles amb petites dens de serra. Sinònim de serrulata.

En llati, tenerrimus, -a, -um és la forma superlativa de tener, -a, -um (tendre, tou, flexible), per tractar-se d'una planta delicada, de tiges primes.

Del llatí vimineus, -a, -um (fet de vímets), derivat de vimen, -inis (el vímet), fent referència al brancatge gràcil i flexible, a la manera dels vímets.

Epítet del llatí botànic que significa literalment "flors de Chondrilla", al·ludint-ne a la similitud de les flors amb les del màstec (Chondrilla juncea).

Del llatí virosus, -a, -um (fètid, enverinat), derivat de virus, -i (verí, metzina, fetor), al·ludint aquí tant a l'olor forta com també a les propietats de la planta, o més ben dit, del suc, lactucari o tridaci, que se'n treu; és la Lactuca agrestis de Dioscòrides.

Nom sistemàtic format de Lamium, nom del gènere tipus de la família Labiatae.

Lamium, en Plini, és l'ortiga morta (Lamium sp.). D'etimologia incerta, podria derivar del llatí lama, -ae (fangar), per ser planta de llocs humits. Altres autors fan derivar el nom del grec lámos (la gorja), per la forma de la corol·la. Tournefort considera fantasiosa la idea que el relaciona amb un diabló, de nom Lamia, que espanta els infants i la cara del qual s'assembla a la flor del Lamium; En llatí, lamia, -ae (bruixa, fetillera).

Del llatí albus, -a, -um (blanc), pel color de les flors.

Amplexicaulis, -e, adjectiu del llatí botànic format del llatí amplexere (abraçar) i caulis, -is (tija, tronc), perquè les fulles, en aquest cas les superiors, sèssils, abracen la tija. Adjectiu incorporat  com a neologisme al vocabulari científic.

Del llatí flexuosus, -a, -um (sinuós, retort), per les tiges flexuoses; adjectiu adoptat com a neologisme en la llengua comuna.

Galeobdolon, -i és el nom que Dioscòrides i Plini donaven a d'una planta desconeguda. Format del grec galée, -es (la mustela) i bdólos, -ou (pet, fortor), perquè les fulles puden si hom les tritura. Linné el va fer servir per al seu Galeopsis galeobdolon.

Hybridus, -a, -um (híbrid) és un adjectiu del llatí botànic aplicat a animals o plantes procreats per individus de diferent gènere o espècie. Relacionat amb el llatí clàssic hybrida, -ae, nom aplicat per Plini als animals engendrats entre races domèstiques i salvatges, però també als fills de pares de diferent país o condició.  En aquest cas, per creure'l híbrid de L. purpureum i L. amplexicaule.

Del llatí maculatus, -a, -um (tacat), per les fulles freqüentment tacades de blanc.

Del llatí purpureus, -a, -um (de color de porpra), per les flors purpúries de la planta.

Lappula és el diminutiu de Lappa, nom llatí de diferents plantes amb parts que s'enganxen a la roba, sobre tot la repalassa (Arctium minus i A. lappa) però també Xantium strumarium, Rubia peregrina i Galium aparine; en aquest cas fent referència als fruits, que s'arrapen.

Conrad Moench va publicar el gènere en 1794 per a Myosotis lappula de Linné que li havia donat aquest nom perquè alguns botànics anteriors la classificaven entre les Lappula genuïnes.

Del llatí deflexus, -a, -um (tort, corbat), pels pedicels reflexos en la maturitat dels fruits.

Del llatí squarrosus, -a, -um (aspre), fent referència als pels que cobreixen la planta.

Del grec lapsáne o lampsáne, que hom relaciona amb el verb lapázo (purgar, laxar). En Dioscòrides i Plini era el nom d'una mena de col silvestre mengívola i medicinal, amb suposades propietats laxatives, que no té res a veure amb aquest gènere de plantes.

El gènere va ser publicat per Linnè en 1753.

Del llatí communis, -e (comú, vulgar), per ser una planta freqüent. El nom d'aquesta planta en anglès (nipple-wort) i francès (herbe aux mamelles), de significat idèntic, fa referència a cert ús que en feien les dones lactants.

Del llatí laserpitium, -ii o laserpicium, -ii, que, segons Plini, era el suc d'una planta, segurament del gènere Ferula, així com el nom de la pròpia planta. Linnè validà aquest gènere, que havien establert altres botànics anteriors com ara Tournefort, C. Bauhin, Morison i altres, per a plantes que tenen poc a veure amb les que així anomenaren els romans.

Del llatí gallicus, -a, -um (de la Gàl·lia o França), pel seu lloc d'habitació principal.

Espècie dedicada al botànic alsacià Christian Gottfried Nestler (1778-1832).